Goebbels en la propaganda trumpista

"Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell al menys intel·ligent dels individus a qui va dirigida. Com més gran sigui la massa que cal convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental que s’ha de fer. La capacitat receptiva de les masses és limitada, i la seva comprensió, escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar". (Joseph Goebbels).

Parlem d’un vídeo simple de només 35 segons en què se succeeixen ràpidament imatges creades per intel·ligència artificial i en el qual cada una supera l’anterior. La cançó que acompanya el contingut audiovisual és tan explícita com encomanadissa: "Donald Trump us allibera, portant la vida perquè tots ho vegin. No més túnels, no més por. La Gaza de Trump està finalment aquí, la Gaza de Trump brilla resplendent. Un futur daurat porta una nova vida. Festa i ball, l’acord s’ha tancat. La Gaza de Trump, número u [...]".

Per a la gent lletja

Si aconsegueixes apagar el mantra amb el qual desitgen programar-te i escoltar el teu cervell, de sobte adverteixes que alguna cosa ha deixat de funcionar. Possiblement, la part que també es desconnecta quan abusem de gèneres musicals com el reggaeton o ens pengem de programes com La isla de las tentaciones "perquè necessitem evadir-nos". Al visualitzar el vídeo de la fantasia immobiliària de Donald Trump per a Gaza, et sents tan atordit, confós i desconcertat que demanes que no sigui real i que es tracti d’una altra fake new. Perquè, per responsabilitat i est(ètica), un president dels EUA no hauria de compartir un missatge tan aberrant. Però estem parlant de Trump i amb ell ja ens hem acostumat que tot és possible. I no només a través de la mentida; també perquè domina com ningú l’art de la manipulació visual.

En paraules de Roger Stone, exassessor i amic del magnat, "l’èxit de Trump es deu al fet que ha entès que la política és el món de l’espectacle per a la gent lletja". I aquesta, bàsicament, és l’estratègia propagandística trumpista basada en el principi de la vulgarització. Gaza convertida en un resort turístic on l’ordinariesa es defineix entenent el luxe com a gratacel, iots i cotxes d’alta gamma. Elon Musk sucant-hi pa, menjant la seva part del pastís, a qui els diners li plouen del cel (de l’espai) i els reparteix com almoina. Donald Trump divinitzat com tot bon dictador a través d’escultures daurades gegants (i molt més prim), figuretes de marxandatge o globus amb el seu rostre per als nens. La dona, seminua (hipersexualizada), per al plaer del magnat. Ballarines de dansa del ventre com a entreteniment, segons la lògica cultural del turista nord-americà que busca a Barcelona un barret mexicà com a record de la seva visita. Netanyahu i el president EUA gaudint d’un còctel mentre estan ajaguts a les hamaques de la piscina del seu hotel Trump Gaza com dos emperadors després d’haver envaït nous mons...

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

Pot ser que a molts tot aquest relat visual ens resulti obscè, però hem de reconèixer que a molts d’altres encara els sembla divertit, i fins i tot apte. Però a la gran majoria, independentment de l’opinió que tinguem del personatge, se’ns presenta com una bogeria en forma de pallassada. I aquest efecte és precisament el perill de simplificar fins a l’extrem un missatge. Perquè, si el contingut el percebem com a excèntric i còmic i no com un perill real, és impossible que ens protegim davant l’amenaça que suposa.

Així, l’assalt al Capitoli no el definim com un cop d’Estat, perquè anaven disfressats i no militaritzats. Així, l’escena de la motoserra entre Milei i Musk tampoc la rebem com un element de violència o terror. De la mateixa manera, a base de repetició visual, normalitzem la tornada de la salutació nazi o que en la primera reunió del gabinet de Trump apareguin tots resant i que l’individu més ric del món, un adult amb una gorra deforme, dret, reconegui entre rialles que cometen errors com aturar la prevenció de l’Ebola. Al principi, el bigoti de Hitler també va ser graciós.