Nena Daconte, d’avançament

A falta de poc més d’una setmana per a la publicació de La escafandra, el setè disc d’estudi de la seva guadianesca trajectòria de 20 anys, Nena Daconte (el projecte ara unipersonal de la cantant madrilenya Mai Meneses) va protagonitzar a Casa Seat la nova entrega dels Secret Shows de Les Nits de Barcelona, el cicle de concerts de petit format amb protagonista no anunciat prèviament que se celebren amb periodicitat mensual.

Malgrat la imminència del nou llançament, Meneses va fer seva la divisa del dona al públic el que vol i va optar per recrear, amb l’única companyia d’una guitarra acústica (tocada per Chema Moreno), els que potser són els dos èxits més reconeixibles de la seva carrera, que va alternar amb una única visita al contingut de La escafandra. Malgrat la brevetat de la compareixença, l’aposta pels grans hits va satisfer de llarg els dos centenars d’assistents que, previ registre gratuït a la web de Les Nits de Barcelona, van participar en la iniciativa organitzada per Occident, Cervezas Alhambra, EL PERIÓDICO i el grup Clipper’s, promotora responsable del festival estiuenc dels jardins de Pedralbes.

"M’agrada que als concerts la gent ho passi bé", havia dit Meneses en l’entrevista introductòria que va conduir la periodista Laia Ferrer. I ho va demostrar obrint el set amb una aposta guanyadora, l’obligada Tenía tanto que darte, amb els cors dels espectadors afegint-se (i reemplaçant) la pueril veu de la cantant en la inapel·lable tornada. Una cançó del 2008 que, com ella mateixa va dir, s’ha convertit "en la banda sonora de moments importants de la vida de molta gent", un fet del qual va dir que se sentia profundament orgullosa. "És molt intens viure una cosa així", va remarcar.

Tot seguit va arribar el torn de defensar La escafandra, el nou àlbum. "M’agrada dir que és el disc de la meva vida perquè ara mateix ho sento així: és molt especial", va afirmar. D’entre els quatre avançaments que han vist la llum fins ara, Nena Daconte va triar Maldita inocencia, una reflexió de caire autobiogràfic sobre la pèrdua de la innocència i la dificultat d’arribar a tenir una felicitat plena.

Final precipitat

Notícies relacionades

Els feliços vells temps

Aprendre a liderar el negoci de la música

El públic hi va connectar a mitges (el so de les converses es va imposar en algun moment a la delicada prestació de la veu i la guitarra) i potser per aquest motiu Meneses va prendre la decisió d’abreujar la sessió i anunciar de manera una mica sorprenent l’última cançó.

Un final precipitat que es va produir amb En qué estrella estará , la cançó que l’estiu del 2006 va llançar el llavors duo Nena Daconte a una fama que semblava improbable quan només uns mesos abans Mai Meneses havia sigut la primera expulsada de la segona edició d’Operación Triunfo. "A veces tengo que hacer de tripas corazón / a veces tengo que huir, porque no puedo más", va cantar Meneses abans d’acomiadar-se amb un posat tímid i desaparèixer de l’escenari. Hi haurà ocasió de veure-la i escoltar-la més durant la gira de presentació de La escafandra.