Andy & Lucas: "Vam ser el primer grup que es va mullar respecte a la violència de gènere"

Venen de fer concerts a Brussel·les, París, Berlín, Londres, Edimburg i Dublín. ¿Sempre han tingut públic en altres països d’Europa?

Tots els artistes se’n van cap a Amèrica, i nosaltres també, però per les estadístiques de Spotify veiem on s’escolta més la nostra música, i hem encertat de ple amb aquesta gira europea, perquè a les sis ciutats hem tocat en recintes de 1.500 persones. Només havíem estat abans a Brussel·les. Ha sigut un èxit, tot i que hem passat tot el fred del món. Concerts sense ajudes, totalment privats. Nosaltres anem a pulmó.

Aquesta gira es presenta com el seu comiat. ¿I després?

Acabem el 10 octubre a Madrid. ¿Pensar què passa després? Tinc algunes idees, fer alguna cosa de música per a nens, però no ho sé, ara prefereixo viure el moment. Jo tinc problemes de cor, la tensió alta, perquè porto tots els assumptes d’Andy & Lucas, tot i que últimament he derivat una mica la feina... Ja només em faltava anar a penjar cartells pel carrer.

En els seus dos primers àlbums, dues dècades enrere, van treballar amb Alejo Stivel, l’ex Tequila, productor de Sabina, La Oreja de Van Gogh, El Canto del Loco...

Un fenomen. Va voler reflectir el so fresc de les nostres veus, i Guillermo Piccolini [ex Los Toreros Muertos] feia els arranjaments i t’hi podia ficar un acordió grec. Vam aprendre molt.

Van fer lletres romàntiques, però també amb apunts socials en temes com ara Y en tu ventana o Pido la palabra.

Crec que vam ser el primer grup que es va mullar respecte a la violència de gènere. Teníem 18 anys, i en aquella època posaves la tele i era quan els noticiaris començaven a fer-se ressò del maltractament sobre la dona. Posaven les xifres de víctimes i deies: "¿Com és possible?».

Al principi vostè firmava les cançons, i després Andy es va anar incorporant de mica en mica als crèdits de composició.

Jo sempre he sigut el compositor del grup, però per donar-li una mica de chance li vaig anar dient "compon una mica amb mi, pisha», i es va anar animant i passant-me alguna melodia. La mateixa discogràfica ho va fomentar, tractant-nos una mica com a nens, donant un caramelet a l’un i a l’altre, quan no es tractava d’això. Però les cançons que va fer són molt boniques.

El seu èxit Son de amores, de l’any 2003, gaudeix d’una nova vida a TikTok, amb una xocant coreografia.

Fa gràcia que et pari un nen pel carrer i et digui: "Mira, el del pum-pum-pum». Se’ns ha escapat de les mans. S’ha viralitzat a escala mundial.

Van estar en una multinacional (BMG Ariola, després absorbida per Sony Music). Tenien 20 anys. ¿Es penedeixen d’alguna cosa del que van firmar llavors?

En vam sortir ben parats, perquè ens van protegir molt els agents que teníem. Però hi havia zones grises en les clàusules sobre els royalties a nivell digital. ¿Com ens podíem pensar nosaltres que la tecnologia tindria tantes formes diferents? Si a YouTube, d’algunes cançons tenim 300 milions de reproduccions, si és a 0,005 cèntims cada una, doncs deu ser una pasta i jo no he vist ni una quarta part. Això ho està cobrant algú. La companyia, que té els drets.

¿Se sent vostè com un grup d’una altra època en el context musical actual, amb el pop urbà, el reggaeton...?

¿Per què? Sembla que els joves siguin els que marquin la música, en comptes que ells ens mirin als adults. Com que ara els nens i els joves són tots de porcellana, no volem molestar-los. Doncs t’hi has d’asseure i dir-los: "¿Coneixes aquest grup?, ¿tu saps qui és Paul McCartney? ¡Has d’escoltar-ho!».

Notícies relacionades

Descartat el gas en la mort de Hackman i la seva dona

El no-petó d’Elionor i el quartet sexual de Joan Carles

Vostè porta l’empresa d’Andy & Lucas, Lucas Producciones. Es diu que és qui mana i que Andy va a remolc seu.

I ara! Si sabessis com mana Andy a l’ombra et quedaries flipat. Té molta veu, molta. No apareix gaire en la premsa, però hi és.