‘Emilia Pérez’, de favorita a l’Oscar a una posició més que incòmoda

L’escàndol dels tuits d’odi de Karla Sofía Gascón ha situat la pel·lícula fora dels pronòstics de premi. Després que Netflix li imposés un veto, la plataforma ha decidit fer marxa enrere i permetrà que assisteixi a la gala d’aquest diumenge.

‘Emilia Pérez’, de favorita a l’Oscar a una posició més que incòmoda
4
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Fa menys d’un mes el film Emilia Pérez tenia totes les de guanyar en els Oscars. S’aventurava que recolliria els premis més importants –està nominada en 13 categories– i que podria repetir la gesta de Paràsits, que el 2020 es va alçar amb l’Oscar a la millor pel·lícula i al millor film internacional. I tot això sense ser una producció nord-americana ni tenir grans estrelles en el repartiment, estar parlada en espanyol i girar al voltant d’un narcotraficant mexicà que fa la transició a dona i acull a la seva casa nova la seva exdona sense que aquesta se n’assabenti.

El 30 de gener, però, s’airejaven a internet uns tuits del passat de Karla Sofía Gascón en els quals rebia tothom. Textos de fa anys, sí, però impresentables: islamòfobs, racistes, anticatalans, degradants per a víctimes de la violència policial nord-americana i més. Llavors va començar un procés, ben ventilats per les xarxes, d’atac, pausa i, de mica en mica, reconsideració.

Països pobres i illetrats

Jacques Audiard, el director del film, que tampoc va estar gaire afortunat en unes declaracions sobre l’espanyol com la llengua parlada en els països pobres i illetrats, es va desmarcar per la via ràpida de la protagonista de la seva pel·lícula. Va trigar l’estona de dir un parenostre –també hi ha en joc l’Oscar per a ell com a millor director– a titllar d’odiosos els seus comentaris i imperdonables les seves opinions, tan pròximes, reconeguem-ho, a l’extrema dreta actual. En menys de 24 hores es va esfumar tota la fantasia acumulada amb la idea que una persona trans podia guanyar per primera vegada el premi més important del cine.

Gascón ja ha anat una mica per lliure, com va demostrar a la gala de clausura de l’últim festival de Cannes: va pujar a rebre el premi a la millor interpretació pensant-se que era només per a ella, quan en realitat es tractava d’un guardó compartit amb les seves dues companyes de repartiment, Zoe Saldaña i Selena Gomez. És ben lícit que vulguis aprofitar el moment, sobretot quan aquest moment arriba una mica tard. Però Gascón ha utilitzat els altaveus que li ha donat l’èxit d’Emilia Pérez per dir de tot amb mètrica vertiginosa i irrefrenable. Fins que els seus comentaris del passat han traït el seu present. Ara està apartada de tota promoció de la pel·lícula: cancel·lada.

¿És just? En altres estaments socials han passat coses semblants, com quan el FC Barcelona va rescindir el contracte que havia firmat amb un jugador al descobrir piulades de feia uns anys xenòfobes i anticatalanes. En política van sobrats en aquest tema. El cine és un gran aparador, i tot es magnifica per a les coses bones i dolentes.

Els responsables de Netflix, en vista que la seva pel·lícula es podia quedar sense cap premi –de moment s’ha alçat amb el Bafta britànic i el Goya espanyol a la millor pel·lícula europea–, van idear una nova campanya de promoció en la qual el nom de Gascón i el d’Emilia Pérez, el personatge que encarna, desapareixien del cartell publicitari. És a dir, promocionar un film sense fer referència al títol d’aquest film ni al seu protagonista.

Tocava centrar esforços en una de les candidatures viables, la de Zoe Saldaña, que, sense ànim personal de tirar més llenya al foc, és tan protagonista com Gascón i podria ser perfectament nominada com a actriu principal i no de repartiment. Netflix ha dipositat tot l’arsenal a la seva disposició per girar la situació i no perdre la inversió feta de 25 milions d’euros en promoció. Començant per unes declaracions de Bela Bajaria, la directora de continguts de la plataforma, en les quals mira d’explicar per què la polèmica de les declaracions de Gascón no hauria d’interferir en l’opinió sobre la pel·lícula i els seus possibles premis.

El perdó

Els membres de l’Acadèmia cinematogràfica nord-americana van començar a votar el 12 de febrer, quan ja es tenia coneixement dels tuits de Gascón. Altra cosa seria saber com és que han sortit ara, i no quan es va rodar la pel·lícula o després del seu èxit a Cannes, i a qui pot beneficiar. Gascón va demanar perdó pel mal que podia haver causat i ha fet mutis. Audiard ha sigut el primer a calmar les aigües: li va enviar un petó després de rebre el premi Bafta i estaria d’acord que Gascón assistís a la gala dels Oscars, una cerimònia en la qual, ara per ara, Demi Moore i Fernanda Torres l’han avançada com a màximes candidates a millor actriu.

El cas és que després del veto de Netflix per la controvèrsia per les seves antigues piulades, la plataforma ha fet marxa enrere i permetrà que assisteixi a la gala dels Oscars aquest diumenge.

Notícies relacionades

Dies abans, en la dels Goya, J. A. Bayona i C. Tangana van parlar del perdó en clara al·lusió al cas i, al recollir el premi a la millor cinta europea, els distribuïdors espanyols d’Emilia Pérez van recordar que convenia menys odi, menys escarni i més cine. En qualsevol cas, pot ser que la pel·lícula s’emporti diversos guardons, i importants, però costarà que Gascón convenci tothom de la seva redempció.

Més enllà dels Oscars, Gascón manté intactes els seus plans i protagonitzarà Las malas, sota la direcció d’Armando Bo.