Filantropia
El carnet cultural i altres claus de la llei catalana de mecenatge: «És posar gasolina en el cicle econòmic del país»
La proposta de llei es va registrar al Parlament de Catalunya el 21 de gener passat i està admesa a tràmit
Gabriel de Mariscal (Llet Nostra): «Com més culta és la societat, més capaç és de comprar amb sentit»
Antoni Vila Casas, Sergi Ferrer-Salat i Tatxo Benet: ¿Qui són els mecenes catalans?

El camí cap a una llei de mecenatge catalana pròpia segueix el seu curs i cada vegada és més a prop de la seva aprovació. La nova llei busca «fomentar la filantropia i el mecenatge», segons Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura (FCC). «No tot pot sustentar-se a través de l’aportació pública i el mecenatge és l’incentiu a l’aportació privada a l’interès general. És un empoderament de la ciutadania en els assumptes d’interès públic», explica. El mecenatge, a més, beneficia el creador, l’investigador i l’agent social perquè els recursos impulsen el seu talent.
La proposta de llei, impulsada per la Fundació Catalunya Cultura i la Plataforma pel mecenatge (amb més de 190 entitats de l’àmbit social, d’investigació i de cultura), es va registrar al Parlament de Catalunya el 21 de gener passat i es troba actualment admesa a tràmit per la Mesa i en fase de presentació d’esmenes –el termini vencia el 24 de febrer, però s’ha prorrogat a petició de tots els grups–. Aquestes són les claus de la nova llei de mecenatge catalana.
Mecenes
Totes les empreses i persones físiques es podrien acollir a aquesta llei i es promourà el consum cultural a través d’un ‘carnet cultural’, un instrument per registrar la compra d’entrades i accedir a deduccions fiscals a través d’un dispositiu electrònic gestionat pel Departament de Cultura i que computi al final de l’any.
Modalitats de mecenatge
S’ampliarien les modalitats de mecenatge respecte a la llei espanyola amb accions de suport a artistes i creadors a través de donacions deduïbles fiscalment, que inclourien donacions dineràries, de béns o drets, així com donacions de serveis com assessoria o publicitat. També es contemplarien les quotes d’afiliació sense contraprestació, l’usdefruit gratuït de béns o drets, i les donacions de béns culturals per a museus o patrimoni. A més, es permetria la donació de finques en espais protegits, béns del Patrimoni Històric, préstecs sense interès i garanties sense contraprestació, així com la condonació de deutes.
Es contemplaria el mecenatge de retorn o recompensa, que permet una deducció fiscal en donacions amb contraprestació, sempre que aquesta no superi el 25% del valor donat. També s’autoritzaria la comunicació i difusió de les donacions realitzades, sempre que no es persegueixin finalitats comercials.

La directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve. /
Plataforma pel Mecenatge
La Fundació Catalunya Cultura lidera la Plataforma pel Mecenatge. En formen part més de 190 entitats, entre les quals es troben l’Associació Concurs Maria Canals, EnCantados, el Festival Castell Peralada, la Fundació Bofill, la Fundació Carulla, la Fundació Joan Miró, el MACBA, la Fundació Pau Casals, L’Auditori de Barcelona, el Museu Picasso i Òmnium Cultural, entre d’altres.
Beneficiaris
Els beneficiaris de la llei serien totes les fundacions inscrites al Registre de Fundacions de Catalunya, així com les associacions declarades d’utilitat pública. També en serien beneficiaris la Generalitat de Catalunya, els municipis, la resta d’ens locals, les entitats autònomes administratives que depenen d’ells, les universitats públiques i els consorcis integrats. Així mateix, s’inclouen altres entitats sense ànim de lucre d’acord amb el que estableixen els convenis internacionals.
També podrien beneficiar-se’n els artistes i creadors amb ingressos anuals inferiors a 100.000 euros i domicili fiscal a Catalunya, així com les comunitats catalanes a l’exterior de naturalesa associativa sense ànim de lucre. L’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut d’Estudis Aranesos –Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana i altres entitats privades sense finalitat de lucre, organitzacions sindicals, empresarials o corporacions de dret públic que fomentin la llengua catalana o occitana, també s’hi inclourien. Igualment, es contemplarien les fundacions o associacions que figurin en el cens d’entitats ambientals vinculades a l’ecologia i la protecció del medi ambient, i les universitats catalanes, instituts universitaris i altres centres d’investigació dedicats al foment del desenvolupament científic i tecnològic.
Deduccions fiscals
Quant a les deduccions fiscals, es crearia un crèdit fiscal per a les societats que realitzin accions de mecenatge. A més, s’ampliarien les deduccions en l’IRPF per donacions, que arribarien a un 95% de deducció total per a donacions de fins a 250 euros (80% de deducció estatal més 15% per la llei catalana), i un 85% de deducció total per a donacions superiors a 250 euros (40% de deducció estatal i 45% de deducció autonòmica), amb la condició que l’import total de les deduccions no excedeixi el 30% de la quota íntegra autonòmica.
Altres incentius
Les entitats beneficiàries podrien optar a exempcions i bonificacions en els Actes Jurídics Documentats i s’establiria l’exempció total de l’impost de successions i donacions per a les donacions a artistes i creadors que compleixin els requisits de la llei. A més, s’introduiria la possibilitat d’escollir el destí del 0,1% dels ingressos tributaris corresponents a l’IRPF.
Foment de la pedagogia
Notícies relacionadesLa legislació catalana proposa diverses mesures per fomentar la pedagogia i explicar els beneficis del mecenatge a la societat. Inspirada en la llei de mecenatge francesa del 2003, s’estableixen premis amb dotació econòmica i reconeixement per als mecenes, així com la creació del Consell Nacional per al Foment del Mecenatge, que assessorarà el Govern i promourà bones pràctiques en aquest àmbit. Així mateix, s’obligarà el Govern a realitzar campanyes de promoció del mecenatge des de l’entrada en vigor de la llei.
Creixement econòmic
El mecenatge suposa una injecció directa de diners cap al sector. Això implica feina i ocupació directa. «És posar gasolina en el cicle econòmic del país», assegura Esteve. «Quan la gent treballa, paga la Seguretat Social i l’IRPF, per la qual cosa els impostos també creixen i hi ha més ingressos en altres tipus d’impositius». La cultura també podria augmentar els seus ingressos «segons el compromís en la promoció del mecenatge i com respongui la societat».
- Hisenda Atenció! Aquestes dues noves caselles de la Declaració de la Renda 2025 podrien estalviar-te diners
- Aniversari culer L’entrenador del Barça, Hansi Flick, celebra en gran el seu 60è aniversari en un restaurant de Sarrià
- Trump trenca amb Zelenski després d’una forta bronca a la Casa Blanca
- L’oferta de l’‘streaming’ Les 10 sèries que no et pots perdre aquest març
- Romero esclata amb Ayuso per crítiques a la quitança del deute
- Humiliació a la Casa Blanca Agitadors ultres seguidors de Trump inicien una campanya per tallar el recolzament dels EUA a Ucraïna
- Dana a València El cap de l’emergència de la dana a València: «Va ser tot una mareig fins que es va produir el desastre»
- Mobile World Congress 2025 El Mobile més gran torna a Barcelona per convertir-la en capital de la IA i el 5G
- Apunts polítics Mazón s’alça com la principal amenaça per al futur de Feijóo
- MUNDIAL DE MOTOGP Marc Márquez anuncia la seva candidatura al títol guanyant l’esprint a Tailàndia