‘Corteo’, humor i mort al Royal Albert Hall

L’espectacle, apte per a tota mena de públic, ret homenatge al circ de tota la vida. El pallasso blanc, el cap de pista, el gegant, els nans, els equilibristes, els acròbates, els malabaristes, els trapezistes i els músics desfilen per l’escenari convocats per Mauro, el pallasso protagonista que assisteix (o potser només imagina) el seu propi funeral i la seva vida futura en un paradís poblat d’àngels.

Són molts els números que faran mirar al cel els espectadors en el muntatge, que té moments tendres, divertits, poètics i sorprenents. Corteo juga al contrast. Entre els artistes hi ha joves com Tina Estrarli, atleta argentina reconvertida en acròbata voladora, l’experimentada Andrea Dillon i el brasiler Marcelo Perna, que fa 13 anys que alterna els personatges de Mauro i el pallasso blanc.

L’escenari, col·locat al mig de la pista amb públic als dos costats, és un dels segells distintius d’aquest original espectacle que a Londres es va representar en el Royal Albert Hall, la casa del Cirque du Soleil a la capital britànica. El públic va aplaudir de valent molts números, però un dels moments més sorprenents va ser l’aparició d’una diminuta artista suspesa amb quatre grans globus que li permetien sobrevolar la platea amb l’ajuda del públic, que la va propulsar cap a les altures empenyent amb compte els delicats peus de la pallassa ucraïnesa Valentina. Alguns es morien de ganes de poder fer-ho i estiraven els braços, d’altres, estupefactes, es quedaven una mica paralitzats.

L’espectacle compta també amb un sensual número en què el protagonista recorda les seves amants, que apareixen penjades de canelobres exercitant un complex número sense xarxa ni arnès. També hi ha números alegres dedicats als records de la seva infància saltant al llit amb altres nens o de joventut, amb una baralla de carrer entre dos grups que rivalitzen amb exercicis de bàscula. "És un dels espectacles més teatrals. Cada intèrpret encarna a un personatge en cada escena", destaca el director artístic.

Gran equip

Notícies relacionades

La moda catalana pren la 080

Les bessones no normatives

Les emocions, la força, l’habilitat i la bona sintonia entre tots els integrants de l’espectacle fan possible que el públic vibri cada nit. Hi ha 53 artistes en escena, però són 120 en total els que treballen en aquest xou. Entre bastidors, a més dels tècnics, un gran equip s’ocupa de tenir-ho tot a punt. Hi ha més de 250 elements del vestuari i cada personatge té les seves pròpies sabates. Els més grans són els de Vitorino Luján, un pallasso que fa més de dos metres d’alçada i calça un número 5!

Tot i que hi ha un exigent nombre de barres asimètriques i un altre magnífic amb diversos especialistes de roda Cyr alhora, els números aeris s’emporten la palma a Corteo. Més enllà de l’impressionant vol d’acròbates que busquen el més difícil encara, llançats entre dos marcs dobles coreans –l’únic número amb xarxa de l’espectacle–, destaca un bonic duo romàntic amb cintes on tant l’home com la dona s’alternen en una increïble dansa aèria. "¿Com ho fa perquè no li caiguin els pantalons?", pregunta sorpresa una persona del públic al veure la força amb què ella s’agafa de les seves cames mentre volen pels aires. La màgia, de vegades, és on menys ens l’esperem.