Robbie Williams: "M’encantaria cantar amb Estopa, ¡els Oasis espanyols!"

¿Com hem d’interpretar que la seva figura a Better man sigui representada per un mico? ¿Es tracta d’una metàfora sobre la naturalesa animal de l’ésser humà, una broma sobre el seu rol com a atracció de fira...?

No, no, no hi ha cap metàfora. Potser ho va ser per a Michael Gracey, el director, però a mi simplement em va semblar que era una idea fotudament bona, inusual i atrevida. M’agradaria donar-li una resposta més profunda, però no, em va semblar simplement una guilladura. Una enorme ridiculesa. Hi ha gent a qui li ha costat entendre-ho, però quan ho veuen s’adonen que el mico fa millor el paper.

Ve d’una època en què ha airejat qüestions molt privades en relació a la depressió, les addiccions... ¿El film és l’acte final?

Crec que el que significa la pel·lícula per a mi, i el que representa en realitat, no està molt clar encara. He tingut fe en Michael Gracey, i en mi, i en la meva història, però tot això em supera. És tan increïble que no entenc encara del tot què significa.

En els seus concerts de 2023 a Espanya ja parlava dels seus problemes personals i va dir que els seus xous eren terapèutics. ¿Continua necessitant aquesta teràpia en directe?

Tots els dies són com un dia d’escola, la veritat, i m’agrada dir que cada dia estic menys boig, però continuo estant boig de totes maneres. En fi, que estic millor, però podria estar millor.

¿Però se sent més centrat que fa dos anys?

En les dues últimes setmanes l’ansietat m’ha tornat a visitar. És estrany, perquè no m’havia sentit així des de fa temps, però crec que, quan tens una vida interior complicada, mai arribes a la pau completa ni arribes a curar-te del tot. Tan sols aprens a suportar-ho.

Quan va començar, amb Take That, les qüestions de salut mental no formaven part de la conversa d’un artista. ¿Connecta ara amb el seu públic per aquest carril?

Tenim una epidèmia de malalties mentals i no importa si ets una estrella pop, o un comptable, o un col·legial. Jo tinc sort perquè miro enrere i dic: "Uf, ja no estic al mig d’allò». Puc parlar des de l’experiència. Una part del meu problema mental és que parlo massa de mi, m’exposo massa. Però mira, estem a 2025 i estem tots fotuts, i ja està bé que en parlem.

¿Què diria al Robbie de 21 anys, el de 1995, quan estava en el seu clímax amb Take That i a punt de sortir en solitari?

Podria escriure un llibre amb les coses que li diria, però ell no el llegiria ni escoltaria el que li digués. Tindria tantes coses a dir-li... L’important és que la gent vol ser estimada, vol sentir-se segura i vol saber si tot anirà bé. I jo ara puc dir-me a mi mateix que tot anirà bé. Però hi ha tot un viatge aquí. És una qüestió d’esperar i resistir.

¿Com és ara la seva relació amb la música? No publica un àlbum de cançons inèdites des del 2019.

Hi ha un àlbum nou que sortirà aquest any. Al setembre, crec. És massa aviat per parlar-ne, però puc dir que serà un disc amb guitarres. En el concert de Barcelona cantaré alguna d’aquestes cançons. Encara que el disc surti més tard, llançaré alguns temes abans del tour i mentrestant.

El món musical ha canviat des dels 90. ¿Alguna cosa el preocupa sobre la manera com s’escolta o es consumeix la música en l’actualitat?

Les meves preocupacions tenen a veure amb mi, d’una manera egoista. No vull tenir menys èxit del que vaig tenir el 2002. Ni ser menys reconegut o famós. Qüestions com la IA són fascinants, però mai he entès la indústria musical i continuo sense entendre-la.

El directe està una mica descontrolat. Tots els estadis plens dels seus amics d’Oasis. ¿El sorprèn?

Probablement havia de passar que es tornessin a ajuntar i és una cosa que no em va sorprendre, i la grandària de la gira tampoc. És una banda molt, molt important i significa molt per a molta gent. La seva gira serà curativa per a un públic que podrà sentir nostàlgia i recordar com eren quan es trobaven més en forma, tenien més salut i estaven més exultants.

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

¿Es trobarà algun dia amb Estopa, a qui ha convidat a cantar en el concert de Cornellà, la seva ciutat? Ells no poden ser allà perquè tenen una actuació aquella nit, al festival Río Babel, de Madrid.

¡Els dos germans, és clar! No hem contactat encara, però ens hauríem de trobar. Sí, per descomptat, m’encantaria cantar amb ells. Vaig escoltar una mica la seva música quan estava promocionant la pel·lícula a Espanya. ¡Són els Oasis espanyols!