Santiago Gerchunoff: "Temo més la tornada de la monarquia que del feixisme"

A Santiago Gerchunoff, professor de Teoria Política a la Universitat Carlos III, li va cridar l’atenció la multiplicació de l’ús de la paraula "feixista". Ell mateix la utilitzava, però va notar que hi havia una cosa estranya darrere d’això. Una emoció (paralitzant). La seva reflexió nodreix el llibre Un detalle siniestro en el uso de la palabra fascismo (Anagrama): 80 pàgines que han donat per a conversa a les xarxes.

¿Què té de sinistre fer servir la paraula feixisme?

Quan un la utilitza, creu estar fent una cosa solidària, però la finalitat és salvar la nostra imatge moral, situar-te en el costat correcte de la Història, corregint de forma sinistra (i sense saber-lo) les veritables víctimes del feixisme del segle XX.

Un exemple resultaria il·luminador.

No és que vagis pel carrer, vegis uns senyors amb americana i gomina que linxen un estranger i els separis cridant "feixista», és que mires una sèrie de Netflix i fas un tuit dient que el guionista és un "feixista». No tries un "¡que fill de puta!», sinó un "¡feixista!» perquè dona gust. Ens fa sentir poderosos en termes d’intervenció en la història. L’emoció al dir "feixista» no és la d’estar parant una injustícia, és la d’estar parant un Auschwitz.

Però Trump, Musk i Putin no es mouen en la ficció.

No dic que no sigui greu el que tenim davant, encara més, pot ser més perillós que el feixisme. Del que parlo és d’aquesta idea profètica de l’esquerra en la qual sembla que el coneixement de la Història del segle XX ens dona un mapa que permet interpretar els signes del present i preveure el que passarà.

¿No era que qui no recorda la història està condemnat a repetir-la?

És una idea problemàtica. En aquest quart del segle XXI tenim una especial fixació amb el desastre de la primera meitat del segle XX, segurament perquè vam ser formats en un gran massís de pel·lícules i llibres. D’allà traiem els nostres ideals d’heroïcitat, del bé i del mal, de traïció. Això ens submergeix en una espècie d’hipnosi en la qual, davant qualsevol cosa que no comprenem, tenim el reflex de fer analogies amb aquell passat. L’esquerra s’identifica amb un moment partisà, de guerra, i recordem que qui va vèncer el feixisme no va ser l’esquerra.

El front oriental, capitalista no era.

Va ser una victòria militar. El lògic seria que l’esquerra fes una analogia amb el segle XIX, quan va apreciar el socialisme com un projecte de futur, amb una interpretació de la disrupció del moment per canviar-la de signe en favor de l’emancipació. No obstant, el que la mobilitza és la por a què vingui un monstre. És un lloc de resistència.

La nova dreta també resignifica paraules. Llibertat, comunisme, pau...

Vaig tenir la temptació de fer una simetria amb la paraula comunisme, perquè efectivament també la nova dreta emet senyals d’alarma sobre la possibilitat de l’arribada del mal absolut i el gulag, però és l’esquerra la que està despistada. La dreta sí té una interpretació del present, de la disrupció tecnològica i –tot i que ens pugui horroritzar– una visió de futur.

Té també l’impudor de replicar la salutació nazi als faristols.

És una provocació. Imagini que una norma digués: "Si fa vostè la salutació així, és feixista i si no, no». ¿Què passaria després? No ens porta a la mobilització. L’esquerra està hipnotitzada en una posició defensiva i partisana davant tot el que l’ataca i no es planteja de veritat el que està passant: la transformació tecnològica, la possibilitat del final del treball, l’esgotament dels recursos del planeta. Ha arribat a tal punt la compulsió que els esdeveniments realment injustos només es fan visibles quan li troben un paral·lel entre 1914-1945.

El feminisme, l’ecologisme, el decolonialisme són una lectura de la realitat.

Aquest discurs és liberal, té a veure amb la defensa dels drets individuals. L’esquerra va coincidir amb el projecte liberal clàssic i va sumar a les seves demandes la defensa de les minories, però això no constitueix un projecte col·lectiu. El que avui sosté electoralment a l’esquerra és la por. Fins que no tingui una idea sobre la tecnologia ho té difícil. La dreta va molt per davant.

És la propietària de la tecnologia.

Notícies relacionades

Robbie Williams: "M’encantaria cantar amb Estopa, ¡els Oasis espanyols!"

Gene Hackman va morir nou dies abans que trobessin el seu cos

El segle XIX, la posició de Marx i Engels davant la disrupció del moment no va ser de por. L’actual hipnosi és el símptoma de la incapacitat per diagnosticar els desafiaments del present. Amb assenyalar alguna cosa com feixista no contribueixes al bé del món, sinó que guanyes la dignitat d’haver-ho dit.

¿No té vostè cap temor?

Temo per les meves filles al futur del treball. I temo més la tornada de les monarquies que del feixisme. Teòrics de Trump com Curtis Yarvin o Peter Thiel diuen obertament que seria millor que hi hagués monarquies i no més democràcies constitucionals.