La botiga de joguines de Lisa

Blackpink està fent el salt a la primera lliga mundial (aquesta gira d’estadis amb parada a l’Olímpic el 9 d’agost), i la seva estratègia consisteix a no perdre ni un minut, explotar el moment i anar preparant el terreny per a ni més ni menys que l’era post Blackpink. Ja hi ha hagut llançaments en solitari de les seves quatre integrants. Rosé ja va publicar el seu àlbum al desembre (amb aquest superpop duet amb Bruno Mars, Apt.), la Jennie ho farà la setmana que ve i la Jisso ha destapat un epé. I Lisa, la més coneguda a Espanya (atesa la seva entesa amb Rosalía a New woman), explora ara un territori propi a Alter ego.

Una manera de fer clavada a la de Destiny’s Child en una altra època, quan el seu últim i triomfal acte es va solapar amb les respectives estrenes individuals. ¿Qui serà aquí la Beyoncé que capitalitzarà el fenomen quan arribi l’hora del canvi de cicle? Lalisa Manobal, la tailandesa d’aquest grup sud-coreà, agafa posicions amb un àlbum que conté números atractius, si bé no és aquella obra que la presenta com una artista amb una identitat definida. Sembla més aviat un test del qual prendre nota per a futures decisions.

Això és perquè Alter ego està plantejat obertament com un mostrari de tot allò que Lisa pot fer d’una manera més o menys competent. L’ego paral·lel anunciat en el títol s’arriba a multiplicar per cinc, i cada un té el seu nom i tot: Roxi, Kiki, Vixi, Sunni i Speedi. Cinc versions de Lisa. La primera pista del que venia la vam tenir a Rockstar (senzill llançat l’estiu passat), artefacte molt k-pop que suma ràfegues de rap, tensió r’n’b i arranjaments aparatosos hiperpop. Però no servia gaire per situar-nos, perquè Lisa ens reserva altres perfils molt variats, i tria un registre de discoteca bastant clàssic (passat pel sedàs nu dels primers 2000) en l’eficaç peça que obre el disc, Born again (el nou single), amb Doja Cat i RAYE.

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

Lisa rapeja (la seva especialitat a Blackpink) i també canta, i tant pot posar-se sensual i juganera a Elastigirl com ensenyar les dents, o gairebé, en la ciberpunk Fuck up the world, cita amb Future. La genètica k-pop hi és present, en aquesta promiscuïtat estilística i les tonades–enfiladisses, plenes de ganxos i cops d’efecte: en la tornada marcial de Lifestyle i en la descarada Badgrrrl (la Lisa guerrera: "No em tractis com a una dama"), en el frec del hip-hop i el cor col·legial de Rapunzel (amb Megan Thee Stallion) i en una balada gairebé Disney com és Dream.

Lisa, atracció girlie, juga amb la innocència i el perill armada per un exèrcit de productors (fins a la bonica xifra de 25). Alter ego no és un manifest ni un punt d’inflexió, però no se li pot negar la seva gràcia com a obra entretinguda, dolça i calculadament gamberra.