Ordre a la llar i pau mental

Patricia Fernández (Madrid, 1985) s’ha convertit en una de les expertes en ordre i decoració de la llar més famoses d’Espanya. Suma 2,5 milions de seguidors als seus canals, sobretot a Instagram, on és més coneguda com a @patriwhitehouse. És mare de tres fills, de 21, 17 i 5 anys, i després del naixement de l’últim va canviar la seva habitual jornada laboral de nou a cinc al sector de la venda i es va convertir en creadora de contingut lifestyle. "Li dedico moltíssimes més hores, però és una cosa amb què disfruto de veritat", explica per telèfon en una xerrada amb EL PERIÓDICO.

Ara, a més, acaba de publicar Organiza tu casa sin dramas (Libros Cúpula), manual de supervivència perquè els menys disciplinats mantinguin l’ordre a casa, amb consells per implicar tota la família en el procés, inclosos els nens des de petits.

"El nostre refugi"

Afirma que "tenir la casa ordenada és igual a pau mental, perquè el soroll visual és una font constant d’estrès i ansietat" i que la idea del llibre és donar petits consells que ajudin a "convertir la nostra llar en un refugi on ser feliços". "No descobreixo Amèrica, però sí que és veritat que moltes vegades quan et diuen com i per on començar és més fàcil", afirma.

No té cap guru de l’ordre de capçalera, tipus Marie Kondo, però reconeix que està "24/7 consumint aquest tipus de contingut a internet. Coses que potser no venen d’una sola persona, perquè tots aprenem de tots". Segons el seu parer, "el món de les xarxes socials, ben utilitzat, és meravellós, per aprendre de contingut de llar", però en el seu cas, el seu principal referent és la seva àvia.

Autodidacta per complet –"mai vaig anar a cap curs", admet–, es deixa portar pel que les coses li transmeten: "Vivim a la casa nova des de fa vuit mesos ja, i encara no tinc llum a sobre de la taula del menjador. Fins que no en trobi una que em transmeti, no la posaré. Així després la manera de comunicar-ho als meus seguidors serà molt autèntica", assegura sobre el secret del seu èxit.

De petita el seu pare va emmalaltir i la família es va traslladar a casa dels avis. "Érem sis vivint en un pis de 60 metres. Però tot estava perfectament ordenat i net. La meva àvia era la que portava les regnes de la casa fins i tot treballant", recorda.

"Fa 40 anys, els homes no feien absolutament res de les tasques domèstiques (...). Em vaig criar pensant que això era el normal", escriu Patricia Fernández, que reconeix que fins que no va obrir el compte a Instagram no va ser capaç de delegar. "Una cosa que m’hauria agradat ensenyar jo a la meva àvia és que el pes de la casa no ha de recaure en una sola persona", insisteix.

Per a això, té els seus trucs: "Comunicació, respecte, ensenyament, i comprovar que funciona. Quan la meva filla em deia que no trobava alguna cosa, jo li contestava que ordenés, perquè jo l’hi faria. Cal mantenir-se ben ferm, és l’única manera que es responsabilitzin una mica de la seva part".

Segons l’experta, les causes del desordre serien l’acumulació d’objectes i roba; no depurar amb freqüència –"a casa meva, per exemple, si una cosa entra, una cosa surt; no val l’excusa de la pena per no llençar alguna cosa"–; la falta de sistemes d’organització –"per tenir cada cosa en el seu lloc i un lloc per a cada cosa"–, que van des de separadors de calaixos, vitrines, cistelles amb tapes, i les relacions personals.

Sobre aquest últim punt, el de les relacions, assenyala que, quan en una casa de dos, tres o quatre persones tot recau sobre una, es produeix un descontrol, i és responsabilitat de tots mantenir la casa en bones condicions, remarca.

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

La regla dels dos minuts

Una altra de les seves màximes és la regla dels dos minuts: "Si una cosa et porta menys de dos minuts de cara a organitzar o a netejar, fes-ho immediatament. Això evitarà que les tasques s’acumulin", aconsella. També fa seu els lemes menys és més ("una llar no és un museu", "decorar no és omplir la casa de coses") i llum és vida ("és igual si la teva casa és gran o petita, potencia la seva llum").