Mor l’escriptor barceloní Pedro Zarraluki als 70 anys

Nascut el 1954, Zarraluki es va convertir en una de les veus més personals de la narrativa espanyola contemporània. La seva trajectòria va estar marcada per importants reconeixements literaris, entre ells el premi Nadal el 2005 per Un encargo difícil, el premi Herralde el 1994 per La historia del silencio i el premi Ciutat de Barcelona i RNE Ojo Crítico el 1990 per El responsable de las ranas. La seva incursió en la literatura juvenil amb El hijo del virrey (2012) també va ser aclamada, i va obtenir el prestigiós White Raven.

Més enllà dels premis, el seu llegat literari inclou col·leccions de relats com Galería de enormidades (1989), Relato de familia con catástrofe (1989) i Te espero dentro (2014), així com novel·les com Todo eso que tanto nos gusta (2008) i La curva del olvido (2021).

Les seves obres, traduïdes a diversos idiomes, li van valer el reconeixement tant del públic com de la crítica, que el va destacar per la seva capacitat per construir personatges amb una profunditat psicològica i emocional poc comuna.

Afable i generós

Però si alguna cosa va distingir Zarraluki, a més de la seva destresa narrativa, va ser el seu caràcter afable i la seva generositat com a company de professió, tal com el descriuen des de l’agència que el representava, encarregada de comunicar la seva mort. La notícia de la seva mort ha despertat múltiples mostres d’afecte d’amics i companys que van compartir amb ell l’amor per la literatura. A través de l’agència, Ignacio Martínez de Pisón el defineix com "un dels narradors més fins i personals de les últimes quatre dècades".

Per a Cristina Fallarás, la seva obra i la seva amistat la van fer "millor i més afortunada". L’escriptora Najat El Hachmi, per la seva banda, evoca el seu "riure una mica ronc, inconfusible", mentre que Enrique Vila-Matas el descriu com "un comediant nat i un amic de l’ànima".

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

D’altra banda, tant Jordi Puntí com Stefanie Kremser han assenyalat que la seva absència deixa un buit impossible d’omplir, tot i que la seva literatura continua sent "una forma d’amistat" per als que el van llegir i el van conèixer.

L’il·lustrador barceloní Juanjo Sáez, per la seva banda, ha recordat el fort vincle que Zarraluki tenia amb la seva família i l’impacte que la seva mare va tenir en la seva pròpia vida. El premiat escriptor Màrius Serra ha rememorat la curiosa coincidència d’haver-se conegut en un avió, recomanant-se mútuament llibres sense saber que eren autors de les obres suggerides. "Aquella estranya simetria d’afinitats ens va unir per sempre", conclou el periodista.