Un ovacionat ‘Nabucco’ imposa colors verdians al Palau

Dissabte, en el cicle Simfònics al Palau i en la primera de les dues cites anunciades al Palau de la Música Catalana de Barcelona –la segona és el 15 de març-, tot va transcórrer sense problemes, aconseguint, com ja és tradició, un gran èxit. La sala de concerts modernista, sense fossa ni caixa escènica, limita el muntatge i obliga a una adaptació, i en aquest cas l’objectiu es va complir fins i tot sense gairebé elements escenogràfics, gràcies a uns ben plantejats moviments i a una il·luminació imaginativa i que ajudava.

Notícies relacionades

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

Mor l’escriptor barceloní Pedro Zarraluki als 70 anys

El repartiment va comptar amb dos grans intèrprets espanyols en dos rols emblemàtics. La soprano de Jerez Maribel Ortega va assumir el paper d’Abigaille, un dels més temibles del repertori dramàtic, negociant els extrems del registre amb bon olfacte, a la qual cosa va unir un fraseig adequat en el seu enfocament una mica nerviós del turmentat personatge. El baríton Luis Cansino, en el rol titular, es va mostrar segur i còmode en un paper que coneix profundament, aportant un material brillant i ben acolorit, a la qual cosa va unir una convincent actuació dramàtica. Tots dos van arribar a un òptim nivell en l’electritzant duo de la part tercera.

Fantàstica en totes les seves intervencions en el rol de Fenena la mezzosoprano Carol García, projectant amb comoditat el seu ric timbre i frasejant amb impecable delicadesa. El polifacètic Vicenç Esteve va interpretar amb la seva habitual naturalitat Ismaele, mentre Jeroboám Tejera dibuixava un sonor Zaccaria, tot i que just en els aguts extrems, tots ells molt ben secundats per una eficaç Laura Gibert juntament amb Juan Carlos Esteve i Roberto Redondo-Sainz. El Cor Amics de l’Òpera de Sabadell va tornar a contagiar entusiasme amb la seva generosa entrega, mentre la Simfònica del Vallès, al comandament de Sergi Roca Bru, s’endinsava sense problemes en les textures i colors d’aquest Verdi belcantista, ja des d’una brillant obertura. És un repertori que el conjunt coneix i disfruta.