Els Oscars es rendeixen a ‘Anora’

"Llarga vida al cine independent". Amb aquesta frase i amb l’estatueta a millor pel·lícula a les mans va tancar diumenge Sean Baker la nit en què els Oscars es van rendir a la seva última pel·lícula, Anora, un treball fet amb sis milions de dòlars i un equip de només 40 persones, que ja va guanyar la Palma d’Or a Cannes i que a les taquilles dels Estats Units ha recaptat menys de 16 milions de dòlars (menys que cap altra guanyadora d’Oscar a millor pel·lícula en la història tret de durant la pandèmia) i al qual l’Acadèmia de Hollywood va elevar en la 97a edició dels seus premis cinc vegades al seu Olimp.

La coronació representa la gran validació de Baker, un mestre de la mirada, un cineasta de talent, humanisme i honestedat que posa la seva càmera i els seus guions als que molts no veuen o no volen veure, treballadors sexuals, a la gent que queda en els marges del relat amb què un altre cine, la cultura i la societat han construït el mite del somni americà oblidant o ignorant el seu revers.

La seva història d’una stripper que creu haver trobat el seu príncep blau en el jove fill d’un oligarca rus, darrere la qual bateguen altres temes com el capitalisme, la diferència de classes o la immigració, van valer personalment a Baker quatre estatuetes: com a productor, director, autor del guió original i muntador. És una marca a què abans només va arribar en una mateixa edició Walt Disney, que ho va aconseguir per quatre pel·lícules diferents (Bong Joon-ho amb Paràsits també en va aconseguir quatre, però la de pel·lícula internacional es considera un premi a Corea del Sud).

La nit de glòria d’Anora va donar al cineasta l’oportunitat de parlar quatre vegades, fent dedicatòries als treballadors sexuals, reivindicant el cine independent i, també, amb passió, recordant la importància del cine en sales. "Veure una pel·lícula en una sala amb públic és una experiència. Podem riure junts, plorar junts, cridar aterrits junts, potser asseure’ns en devastat silenci junts", va dir. "En un moment en què el món pot sentir-se molt dividit, és més important que mai. És una experiència comunal que simplement no tens a casa i ara mateix està amenaçada".

Anora va servir també la majúscula sorpresa de la nit: el triomf com a millor actriu de la seva protagonista, Mikey Madison, que amb 25 anys va ser una de les més joves a guanyar l’estatueta. En la categoria totes les apostes s’inclinaven per Demi Moore, espectacular en el seu retorn a La substància, l’arriscat treball de Coralie Fargeant que se’n va anar només amb l’Oscar a millor maquillatge i perruqueria.

L’Oscar a millor actor de repartiment va ser, com s’esperava, per a Kieran Culkin per A real pain. Però la coronació d’Anora va ser gairebé absoluta, i va acabar amb les incerteses que van marcar el final de la temporada de premis que culmina en els Oscars, dirimint el duel amb The brutalist, un altre títol independent que va sumar tres estatuetes (per al seu protagonista, Adrien Brody, i per la fotografia i la banda sonora) i amb Conclave, reconeguda pel guió adaptat.

Els tuits de Karla Sofía Gascón

Va posar fi també a una temporada marcada per les polèmiques, cap de més grossa que la que ha envoltat i, no enfonsat però sí tocat, profundament, Emilia Pérez des que van sortir a la llum els insultants antics tuits de la seva protagonista, l’espanyola Karla Sofía Gascón.

De les 13 nominacions que va tenir, incloent-ne una d’històrica per a la d’Alcobendas com a primera actriu trans en la seva categoria, el narcomusical de Jacques Audiard en va convertir en or dues, la de l’aplaudida i emocionada Zoe Saldaña com a actriu de repartiment i la de millor cançó per a El mal. Però el llast de la controvèrsia es va deixar sentir notablement.

Fins i tot en la categoria de pel·lícula internacional on fa uns mesos tots donaven per favorita la producció francesa, va quedar relegada davant Aún estoy aquí, el canònic i emocionant drama polític de Walter Salles, que va donar el seu primer Oscar al Brasil.

Els canvis en l’esperit de l’Acadèmia de Hollywood, o almenys els que provoca la internacionalització dels seus membres, el rejoveniment d’aquests i l’obertura a altres sensibilitats i realitats cinematogràfiques es van deixar sentir en un palmarès on la representació de les grans superproduccions va quedar relegada a una estatueta per a Dune: Part 2 (so i efectes visuals) i una altra a Wicked (disseny de producció i vestuari).

Flow, el llargmetratge d’animació sense diàlegs realitzat amb només 3,5 milions d’euros i Blender, un software de codi font obert per a 3D, es va imposar a Del revés 2, la pel·lícula de Pixar que és la d’animació que més ha recaptat en tota la història, i a Robot Salvaje, de Dreamworks. Va ser el primer Oscar en la història per a Letònia.

Els acadèmics també van premiar en categoria documental No other land, un treball realitzat per un col·lectiu de palestins i israelians que retrata amb tota la seva cruesa la brutalitat diària que viuen els pobladors de Cisjordània davant la destrucció de les seves llars pels colons d’Israel, els desplaçaments forçats i el règim militar. La pel·lícula, malgrat el seu reconeixement i aclamació, ni tan sols ha aconseguit distribuïdor als EUA, on els seus autors han hagut de finançar la seva arribada a les sales. Al recollir el seu Oscar, el palestí Basel Adra va cridar "el món a emprendre accions serioses per aturar la injustícia i la neteja ètnica del poble palestí". I l’israelià Yuval Abraham va assegurar que "hi ha un camí diferent, una solució política, sense supremacia ètnica, amb drets nacionals per als dos pobles", i va qüestionar la política exterior dels EUA, que "està ajudant a bloquejar aquest camí".

Va ser el més polític dels missatges a la gala presentada pel còmic Conan O’Brian, però no l’únic. Saldaña, la primera guanyadora d’origen dominicà, es va declarar "orgullosa filla de pares immigrants amb somnis, dignitat i mans de treball dur", i Brody, que a The brutalist encarna un immigrant hongarès supervivent de l’Holocaust, també va apuntar "als traumes i repercussions de la guerra, de l’opressió sistemàtica, de l’antisemitisme i racisme" i la demonització "de l’altre".

"Crec que hi ha un camí per a un món més sa, més feliç i inclusiu o si el passat ens pot ensenyar alguna cosa és el recordatori que no s’ha de deixar que l’odi avanci sense control", va dir l’actor, que tornava a recollir un Oscar 22 anys després de guanyar-lo per El pianista.

Notícies relacionades

Platejats, daurats i vermells afortunats

Pau Miró retrata a ‘Expulsió’ la seva preocupació per la BCN actual

Ucraïna va ser present en forma de les banderes en algunes solapes o en el crit "Ucraïna lliure" que va llançar Daryl Hannah abans de presentar un premi, tota una declaració d’intencions dos dies després que el president Donald Trump humiliés Volodímir Zelenski a la Casa Blanca.

I tot i que ningú va citar pel seu nom Trump en una cerimònia que sí que va retre homenatges a Los Angeles, assolada pels incendis, el missatge d’atac al seu acostament a Vladímir Putin va aparèixer en una frase d’O’Brien, que repassant l’èxit d’Anora, on la protagonista en una escena s’enfronta a la família d’oligarques russos, va dir: "Imagino que als nord-americans els emociona veure algú per fi disposat a plantar-se davant un rus poderós".