Una llarga nit en deu flaixos

Obertura en homenatge a Los Angeles (i a L. Frank Baum).

La gala es va obrir amb un muntatge amb imatges d’El màgic d’Oz, La bamba, Chinatown, El gran Lebowski i altres pel·lícules rodades en el nucli de la indústria audiovisual dels Estats Units. De la primera prové Over the rainbow, interpretada amb finor tècnica just després per Ariana Grande, a qui va succeir Cynthia Erivo, la seva companya de repartiment en Wicked, amb Home, d’un altre musical inspirat en l’obra de L. Frank Baum: The wiz. Finalment, van interpretar a duo Defying gravity, com en la pel·lícula que les actrius i cantants venien a representar aquesta nit.

Un efectiu mestre de cerimònies.

Conan O’Brien va aparèixer en la gala de l’única manera possible per a ell: emergint de l’esquena de Demi Moore en La sustancia (i tornant a colar-se per recuperar una sabata). Repassant les pel·lícules estrella de la nit, va declarar el seu amor per The brutalist d’una manera peculiar: "Em va encantar, no volia que s’acabés mai; per sort, no ho va fer". Es va adreçar a Karla Sofía Gascón per avisar-la que, si tuiteja sobre els Oscars, ha de saber que el seu nom és... "Jimmy Kimmel". Van ser tot hits, ni una sola relliscada, amb un ritme salvatge i aquell punt de deliri sempre agraïble en O’Brien.

Kieran Culkin demana dos fills més a la seva dona.

El mític Roman Roy de Succession, guanyador de l’Oscar al millor actor secundari pel seu paper en A real pain, sabia que havia de fer un discurs curt, però es va esplaiar vivament i va deixar un moment íntim memorable. Va recordar a la seva dona Jazz certa promesa. "Després que guanyés l’Emmy, estàvem passejant per un pàrquing... I em diu: ‘¡Oh, Déu, ho acabo de recordar [que et donaria un tercer fill si guanyaves l’Emmy]! Suposo que et dec el tercer’. Jo em vaig girar i li vaig dir: ‘En realitat, en vull quatre’. I va pegar la volta per dir-me: ‘Te’n donaré quatre quan guanyis l’Oscar’".

Primeres vegades històriques.

Com ell mateix va recordar, Paul Tazewell s’ha convertit en el primer home negre a aconseguir l’Oscar a disseny de vestuari. No va ser la primera fita de la nit: Flow acabava de guanyar el primer Oscar de la història per a una pel·lícula letona, el de millor pel·lícula d’animació. I una mica més endavant, Aún estoy aquí es va convertir en la primera pel·lícula brasilera a guanyar l’Oscar a millor pel·lícula internacional.

Sean Baker dona les gràcies a la "comunitat de treballadores sexuals".

Recollint el seu Oscar al millor guió original per Anora, Sean Baker va voler esmentar agraïts habituals, com el seu repartiment o els seus productors, però també la "comunitat de treballadores sexuals", que el van ajudar a escriure la pel·lícula compartint les seves històries. "El meu respecte més profund. Comparteixo això amb vosaltres".

Homenatge (perquè sí) a James Bond.

En la gala es va voler retre homenatge a 007 i a la parella de productors, Barbara Broccoli i Michael G. Wilson, que acaben de cedir el control creatiu de la saga a Amazon. L’homenatge va incloure un muntatge de moments clau, una coreografia liderada per Margaret Qualley i aproximacions a clàssics bondians per LISA, una Doja Cat una mica desafinada i una espectacular Raye.

Les (escasses) notes polítiques.

En la seva aparició per entregar l’Oscar al millor muntatge, l’actriu Daryl Hannah va aprofitar per compartir un rar, raríssim, apunt polític de la gala: "Slava Ukraine", és a dir, "Glòria a Ucraïna". L’única veu alçada clarament al respecte en tota la nit. La situació de Gaza va ser després abordada de cara per Basel Adra i Yuval Abraham, activista palestí i cineasta israelià que formen part del col·lectiu que està darrere de No other land, guanyadora de l’Oscar al millor documental i, almenys fins ara, sense distribuïdora als Estats Units. "No other land reflecteix la crua realitat que hem estat patint dècades", va dir el primer.

Les llàgrimes de Saldaña.

El discurs més emocionat i èpic de la nit, sense discussió, va ser el de Zoe Saldaña pel seu paper en Emilia Pérez. Va començar amb uns plorosos "mami" i va continuar amb una marató d’emoció dedicada, sobretot, a la seva família: "Totes les accions valentes, atrevides i bones que he fet en la meva vida han sigut gràcies a vosaltres", va afirmar, poc abans de declarar-se "orgullosa de ser filla de pares immigrants"; de pare dominicà i mare mig dominicana i mig porto-riquenya, per a més senyals. Del seu marit, només va destacar "els seus meravellosos cabells".

‘In memoriam’ una altra vegada incomplet.

Morgan Freeman va recordar el seu col·lega i, segons va dir, amic Gene Hackman, amb qui va compartir dues pel·lícules, el clàssic Sense perdó i la menys vista Sota sospita. Va arrencar després el clàssic in memoriam, en el qual Hollywood no va tenir espai per recordar al francès Alain Delon ni a l’espanyola Marisa Paredes, per exemple. Encara no són premis tan internacionals. Hi va haver còlera en les xarxes amb el suposat oblit de Quincy Jones –set vegades nominat a aquests premis–, però és que després se li dedicaria un homenatge a part.

Notícies relacionades

Platejats, daurats i vermells afortunats

Els Oscars es rendeixen a ‘Anora’

Quatre Oscars en una nit.

L’últim premi de la nit va ser presentat per Meg Ryan i Billy Crystal, o "el millor presentador dels Oscars de la història", segons va explicar el tampoc gens menyspreable Conan O’Brien. Els antics Sally i Harry van presentar el premi per a, finalmen, Anora, una cosa que es veia venir després de les repetides visites del seu director, guionista i muntador, Sean Baker, a l’escenari del Dolby Theater, sempre amb un somriure contagiós. "¡Llarga vida al cine independent!", va dir amb el seu quart Oscar en una nit.