El TNC recupera ‘Marie, la roja’ (i hi posa ritme)

Marie, la roja es va estrenar el 4 de novembre de 1938 a Barcelona. Eren temps de guerra i va estar molt poc a la cartellera. L’obra de l’escriptora i periodista feminista Rosa Maria Arquimbau no s’havia tornat a muntar des d’aleshores. Demà, el TNC reivindica la creadora amb l’estrena a la Sala Petita del TNC d’una nova producció amb una important posada al dia de l’obra dirigida per Ester Villamor Baliarda, amb dramatúrgia de Carles Mallol. Compta amb un destacat repartiment. Mercè Arànega, Borja Espinosa, Tai Fati, Oriol Guinart, Meritxell Huertas, Antònia Jaume, Jordi Llovet, Alba Montaño, Carlota Olcina i Martina Roura interpreten el muntatge fins al 6 d’abril.

Tot i que fa gairebé un segle que es va estrenar, l’argument d’aquesta comèdia reportatge a set quadres és tan vàlid com llavors. La seva protagonista és Marie (Carlota Olcina), una feminista convençuda que acaba a la presó per agredir un policia durant una manifestació. Dins de la presó coneixerà dones de perfils molt diferents a qui intentarà transmetre els seus ideals però també aprendrà d’elles. La sororitat, els racons de la justícia, la maternitat i l’amor són alguns dels temes que apareixen en l’obra.

Durant la seva estada a la presó, la protagonista intima amb l’oficial de presons, encarnat per Borja Espinosa, al qual intentarà transformar. "Jacques Dubois, el meu personatge, se sent com molts homes d’avui dia: està en un procés de canvi". Marie és una dona entregada a dues causes: el comunisme i el feminisme. Per a ella els ideals són el més important, mentre que les altres preses són més "de cor i entranyes", assenyala la directora.

Avançada a la seva època

Es tracta d’un drama amb un humor àcid al qual s’han inclòs números de música i ball. L’obra convida a reflexionar sobre la situació de les dones i la seva capacitat per canviar: ¿són només les lleis o també els prejudicis o la mirada dels altres que limiten la llibertat individual? "Arquimbau era una dona avançada al seu temps. Creia en un feminisme en què la feminitat era una arma important", destaca Villamor, que debuta al TNC com a directora després d’haver sigut ajudant en nombrosos muntatges.

Notícies relacionades

"Dissenyem fàrmacs per prevenir una nova pandèmia"

César Aira, Ferran Grau i Giulia Sagramola, premis Finestres

Si alguna cosa ha volgut potenciar del text és la diversitat de dones que lluiten a la seva manera per la seva llibertat. Yaribel, per exemple, és una presa gitana. Villamor va fer un càsting per trobar una actriu que també ho fos i va escollir Alba Montaño. També ha comptat amb Tai Fati, una actriu racialitzada per interpretar un dels personatges més joves i amb més energia, comenta l’actriu. D’energia en necessita, i molta, tot l’equip perquè el muntatge inclou diversos números musicals amb ball inclòs.

L’acció transcorre en una presó francesa de París, com en el text original. Però aquesta versió inclou elements temporals que connecten amb la nostra època a través de la música, el llenguatge, les coreografies o determinats objectes. Arànega, que interpreta Lucrècia, "una enverinadora de pa sucat amb oli", ressalta la pinya que fan les set preses. Ella i Meritxell Huertas, que interpreta una dona empresonada per haver matat el seu marit, són les més veteranes del repartiment.