Embriagadora odissea per temps i espai

A la vegada melodrama antiromàntic, documental etnogràfic, road movie existencial i meditació sobre l’art de narrar, el nou film de Miguel Gomes parla d’una fugida i una persecució. Ambientat el 1917, ens mostra un funcionari britànic que fuig de la seva promesa recorrent diversos països del sud-est asiàtic, i després la veiem a ella fent el mateix recorregut a la recerca d’una unió impossible; la pel·lícula reflecteix les diferències entre tots dos a través del contrast entre la melancolia i la introspecció de la seva primera meitat amb l’energia jovial de la segona.

Mentrestant, Grand Tour transita entre allò real i allò oníric, entre el color i el blanc i negre, entre la mitja dotzena d’idiomes parlats per veus en off i entre les artificioses escenes d’època –evocadores del Hollywood clàssic i dels relats de Joseph Conrad i Somerset Maugham– i vibrants imatges documentals contemporànies del territori relatat, que a més de la vida als carrers capturen espectacles de marionetes, actuacions teatrals i altres formes d’explicar històries. Pot ser que la pel·lícula sigui reticent a fer-nos saber on ens porta, però l’idoni és perdre’s en ella. Abandonar-se als misteris i els ritmes hipnòtics és la millor manera de disfrutar la seva esplendidesa.

Notícies relacionades

Bon Iver torna des de la boira

Qui és qui a ‘Parenostre’

‘Grand Tour’

Miguel Gomes (Estrena: 7/3/2025)