Kate Winslet i l’horror de la guerra

"Odiava ser model, i que es referissin a ella com la musa o l’amant d’artistes masculins; volia demostrar que era molt més que això", explica Kate Winslet, que va aspirar al Globus d’Or en la categoria de Millor Actriu Dramàtica pel seu treball a la pel·lícula. "Em va intrigar que algú com ella, acostumada a ser tractada com un objecte davant la càmera, es col·loqués a darrere. ¿Què veia a través de l’objectiu? ¿Quin era el seu punt de vista?".

Amb les víctimes

El nou biopic se centra en el temps que Miller va passar a Europa, cobrint el conflicte bèl·lic per a la revista Vogue i explorant llocs a què una dona corresponsal mai abans havia tingut accés. "Va haver d’afrontar moltes dificultats per la seva decisió de fer una feina que llavors era reservada als homes", assegura la intèrpret australiana. "Però ella no va esperar que li donessin permís". Les fotografies que Miller va prendre són avui considerades entre les més significatives que existeixen sobre aquella contesa, afegeix l’actriu. "Lee no es va dedicar a fotografiar els soldats ni les batalles, sinó que es va posar del costat d’aquells a qui llavors ningú prestava atenció, les víctimes". Les seves instantànies, en efecte, contemplen metges i infermeres mentre amputen membres i embenen cossos carbonitzats, de dones presoneres exhibides amb el cap rapat, de munts de cadàvers demacrats.

Winslet va fer classes de fotografia a fi d’oferir un retrat de Miller el més fidel possible. "Ella sostenia la càmera entre el cor i l’estómac, perquè això li permetia mantenir converses amb la gent i mirar al seu voltant mentre premia el disparador". L’actriu va tenir ocasió de posar a prova les seves acabades d’adquirir habilitats en les escenes de la pel·lícula que recreen el pas de la fotògrafa per Londres mentre tenien lloc els bombardejos nazis, per la campanya anglesa, per pobles francesos i per París durant el seu alliberament i, posteriorment, pels camps de concentració quan finalment es van revelar les atrocitats allà comeses. "Vaig recrear les fotos que ella va fer, i he de dir que les meves són realment bones, n’estic molt orgullosa". El biopic també rememora el moment en què es va fer la mítica fotografia en la qual Miller apareix despullada a la banyera de la residència d’Adolf Hitler a Múnic, i en la qual les botes de combat de la reportera ocupen el centre de la imatge, el centre de la presa, amb el fang i el greixum del camp nazi de Dachau embrutant l’alfombra de bany del dictador.

El que va portar Winslet a interessar-se per la història de Miller és la casualitat. Fa gairebé una dècada, una amiga li va trucar per parlar-li d’una taula que havia trobat en una subhasta. "Ella sap que m’encanta organitzar grans sopars i que adoro les taules antigues, així que va pensar que m’interessaria comprar-la". Va resultar que el moble havia sigut propietat d’Annie Penrose, cunyada de Roland Penrose, que posteriorment es va casar amb Miller; era la mateixa taula al voltant de la qual ella havia passat hores i hores intercanviant idees amb gent com Picasso i Max Ernst. "¿Per què no existeix una pel·lícula sobre una dona tan fascinant?", es va dir Winslet després d’investigar la vida de la fotògrafa, i Lee Miller és el resultat final d’aquella pregunta.

L’actriu va decidir produir ella mateixa aquesta pel·lícula, i li va oferir dirigir-la a la cinematògrafa Ellen Kuras, amb qui manté una estreta relació des que totes dues van treballar juntes a Olvídate de mí (2005); es va implicar en tots els aspectes del procés creatiu. "Em vaig sentir molt connectada amb Lee, perquè és una dona que va haver de suportar un intens escrutini públic. A més, era una persona que no acceptava un no per resposta quan decidia fer allò en què creia, i això és una cosa amb què també m’identifico". Quan la producció de Lee Miller va passar certes dificultats de finançament, Winslet va cobrir personalment dues setmanes dels salaris de tots els membres de l’equip de filmació.

La pel·lícula està basada en la biografia de Miller publicada el 1985 per Antony Penrose, el seu únic fill, que Nicole Kidman ja havia mirat d’adaptar a la pantalla en el passat. Durant la seva investigació per al llibre, Penrose va descobrir que, quan tenia set anys, la seva mare havia sigut violada i contagiada de gonorrea, i que havia sigut coaccionada pels seus propis pares perquè no expliqués a ningú el que havia passat.

Notícies relacionades

El Cap Roig més solidari tindrà 24 concerts

Gene Hackman i la seva dona van morir per causes naturals

Sensible amb la injustícia

"El que li va passar de nena li va inculcar una profunda sensibilitat contra les injustícies, i crec que això la va impulsar a seguir endavant", opina Winslet. "Malgrat que les ferides que li va causar mai es van guarir, ella va tenir prou coratge per no deixar que condicionessin la seva vida. Aquest mateix coratge és present a les seves fotografies".