Verdú i Urbizu, per fi junts

Cuando nadie nos ve, que s’estrena avui a Max, suposa l’esperada trobada (serialitzada) entre dos referents del cine espanyol de les últimes quatre dècades: Maribel Verdú i el director i guionista Enrique Urbizu, referent del thriller local per títols com Todo por la pasta, La caja 507 o la premiada amb el Goya No habrá paz para los malvados. Era una cosa que fa temps havia de passar. "Fa anys que ens busquem, però sense trobar l’ocasió, i aquesta vegada havia de ser", diu el cineasta bilbaí. "Ja des de la primera reunió amb la productora vaig proposar Maribel com a protagonista".

Creat per Daniel Corpas Hansen (showrunner de Malaka) a partir de la novel·la homònima de Sergio Sarria, aquest esquiu thriller, inquietant en la seva sobrietat, explica l’arrencada d’una agitada Setmana Santa a Morón de la Frontera, el poble de Sevilla a prop del qual té els EUA una base militar. Maribel Verdú encarna Lucía Gutiérrez, sergent de la Guàrdia Civil que investiga el misteriós suïcidi per harakiri d’un veí de la localitat, a més dels efectes de l’arribada al lloc d’una nova droga.

D’un temps ençà, a l’encantadora Verdú li cauen sense parar personatges bastant esquerps, o sense el bastant. La Lucía, comparada en la sèrie amb un cactus, ve a afegir-se a la madrastra de Blancanieu, l’adusta inspectora de policia d’El asesino de los caprichos o l’advocada penalista en hores baixes d’Ana Tramel. El juego. "Soc molt oberta, tothom ho sap, però després em donen aquests personatges de dones solitàries, amb una mala hòstia profunda. M’encanta que sigui així. També és cert que he de treballar-m’ho molt més, perquè de seguida surt la veritable Maribel i començo a gesticular. L’Enrique havia de parar-me els peus".

Encreuament de cultures

Urbizu no és un nouvingut a les sèries: ja el 1999, any d’inici de l’última era daurada del format, va dirigir el capítol inaugural de Pepe Carvalho, al qual seguirien bastant més endavant experiències millors (Gigantes, Libertad) i pitjors (Las aventuras del capitán Alatriste, de la qual mai vol parlar gaire). D’aquest projecte l’atreia "la combinació que proposava de Setmana Santa, misteri, militars i Guàrdia Civil, amb qui mai havia treballat".

Notícies relacionades

El Cap Roig més solidari tindrà 24 concerts

Gene Hackman i la seva dona van morir per causes naturals

Cuando nadie nos ve es presenta com una nova addició a la recent tendència de misteri andalús, però a les tradicions locals s’uneixen aquí punts de vista nord-americans i culte al japonès, que resulta en un conjunt molt curiós, entre el drama costumista espanyol, el thriller de Hollywood i l’ascetisme oriental. "Té tot això. És el que era apassionant de la barreja. El gran repte era aconseguir col·locar-ho tot en un mateix nivell d’interès i d’intensitat narrativa. És un món fantàstic, barreja de cultures, maneres de veure, ritus, protocols... Tot això embolicat en un gran misteri col·lectiu".

Quan pregunto per possibles referències comentades entre ells, Urbizu assegura no utilitzar-les. "Tinc el cos, el cap, el cor i l’estómac plens de cine des de fa més de 50 anys. El meu magatzem no recorre a referències concretes, ni res d’això". Però després... "Després hi ha la seva actriu protagonista, la pesada, que li està demanant pel·lícules per veure", recorda Verdú. "Crec que això també ho ha disfrutat, tot i que mai l’hi dirà". Urbizu: "S’ha fet un cicle de Clint Eastwood".