George Eliot, la grandesa del talent

El so de la bola que llança un crupier mentre gira la ruleta d’un casino rares vegades precedeix l’entusiasme de guanyar una suma desesperada de diners, tret que l’amo de la sala de jocs s’apiadi d’algun incaut jugador i li digui sigil·losament, mentre el crupier diu davant la taula de joc "facin les seves apostes", que ho faci al número 22 i que després canviï les fitxes i no torni més per allà, com passa en l’escena del Cafè de Rick, a Casablanca, on aquest es compadeix d’un jove matrimoni búlgar que fuig durant la segona guerra mundial. En una altra sala de jocs, aquesta vegada un casino alemany amb motllures daurades, a mitjans del segle XIX, una atractiva jove anglesa, d’una família vinguda a menys, perd en el joc mentre és observada per un jove d’aspecte aristocràtic la mirada del qual l’incomoda; "ja que no anava guanyant clamorosament, el millor que podia fer era perdre clamorosament", diu la veu del narrador a Daniel Deronda.

Dues personalitats diferents que conflueixen en aquesta novel·la de caràcter psicològic, la d’una jove, Gwendolen Harleth, la mare i germanes de la qual hauran de ser emparades, en certa manera, pel seu oncle, un reverend d’una zona rural d’Anglaterra; i d’altra banda, el jove Daniel Deronda, que és adoptat per un baró, i que té com a màxima aspiració a la vida conèixer la seva veritable identitat. Així comença la novel·la de George Eliot de la qual aquest any, en que es compleix el trentè aniversari de la col·lecció de clàssics d’Alba Editorial, es publica aquesta nova i acurada edició, una mostra particular de la literatura victoriana en què es qüestionen prejudicis sobre el judaisme, quan un dels protagonistes anhela descobrir la seva pròpia identitat i topa amb la veritat dels seus orígens, que necessita conèixer per superar una sensació de desarrelament, i que li seran revelats al llarg de la trama.

El recordat crític de la Universitat de Yale, Harold Bloom, deia al seu llibre Genios, sobre les cent ments creatives més importants de la literatura, que "el geni fa valer la seva autoritat sobre mi quan reconec poders més grans que els meus", o dit en altres paraules, descobrir el que és extraordinari. En aquest volum el professor nord-americà va incloure George Eliot, el pseudònim de l’escriptora anglesa Mary Ann Evans (Chilvers Coton, Warwickshire, 1819-Londres, 1880). Amb la publicació de Daniel Deronda, Alba Editorial augmenta així l’obra d’aquesta gran escriptora anglesa al seu catàleg, on es comprèn el títol, publicat anteriorment, de la magnífica novel·la Middlemarch, i que en el seu moment va elogiar un dels tòtem de la literatura anglosaxona, l’escriptora i editora londinenca Virginia Woolf. A més, convé recordar altres obres de George Eliot com El molino sobre el Floss, Silas Marner, El hermano Jacob o El velo alzado. Entre les influències d’Eliot, Harold Bloom destaca el poeta anglès Wordsworth, i també algunes semblances amb Keats, respecte al seu humanisme i el que anomena la veritat de la imaginació. La seva relació amb el crític literari George Henry Lewes, a més de les seves qualitats des de la infància, són elements de la seva vida que van madurar favorablement en la seva carrera com a escriptora.

Per contextualitzar l’obra d’Eliot Daniel Deronda, convé recordar que el 1876 és quan es publica la novel·la, just durant el segon mandat de Benjamin Disraeli, el primer ministre d’ascendència jueva al Regne Unit. Malgrat això, el període de l’Anglaterra victoriana no va estar exempt de prejudicis cap als jueus, però alguns intel·lectuals, entre ells George Eliot, comencen a qüestionar aquestes idees negatives; en el cas d’Eliot a través de la seva literatura, com podem comprovar a Daniel Deronda. La narració, de caràcter psicològic, comparteix l’interès per submergir-se en l’ànima humana com van fer, llavors, grans escriptors russos del segle XIX, malgrat contextos culturals diferents.

Daniel Deronda es construeix sobre dos potents protagonistes, el mateix Daniel Deronda i Gwendolen Harleth, on ella aspira a una bona vida a través d’un matrimoni econòmicament beneficiós pel seu atractiu sobre els homes, i que això li concedeixi un destacat estatus social pel decaïment de la situació de la seva família; mentre que ell, orfe i adoptat per un aristòcrata, se sent desarrelat i intenta conèixer quina és la seva veritable identitat. Un tercer personatge és Mirah Lapidoth, la jove jueva que Deronda rescata d’ofegar-se al Tàmesi, i el caràcter de la qual contrasta amb el de Gwendolen per la seva senzillesa. Mirah, que fuig d’un pare abusiu, connectarà amb Deronda, i és ella, a més de la influència del seu germà Mordecai, un pont per al protagonista d’aquesta novel·la amb la cultura jueva.

Lectura voluminosa

Notícies relacionades

El renaixement cultural d’Irlanda

Millie Bobby Brown, actriu: "Estado eléctrico" alerta de la nostra relació amb la tecnologia"

En els temps actuals, en què cada vegada més abunden les novel·les curtes, una lectura voluminosa com Daniel Deronda potser fa saltar les banderes vermelles en alguns lectors, per això convé prevenir que per als clàssics, una vegada que s’hi penetra, aquestes banderes desapareixen, perquè si hi ha una cosa que trenca aquests prejudicis cap als ritmes de més envergadura és el ritme narratiu que captiva el lector, i l’extraordinària capacitat descriptiva i de penetració dels narradors omniscients vuitcentistes amb què seduir per continuar llegint fins a acabar la lectura.

El relat de Daniel Deronda, a més, com altres obres posteriors al segle XX, per exemple, el musical El violinista a la teulada, inspirat en els contes de l’escriptor Sholem Aleijem, contribueix a tractar sobre la identitat jueva, si bé, com es va dir, en contextos socioculturals diferents. La lectura d’aquesta novel·la, sens dubte, pot ser llegida, no només en la clau que suposa un acostament més gran a la identitat hebrea, sinó que també pot provocar una reflexió sobre totes les identitats que poden haver sigut objecte de prejudicis o discriminació al llarg de la història. És a dir, aquesta lectura es podria interpretar com una reflexió humana en què, a més, conflueix el missatge literari. En tot cas, l’acostament a la lectura a través de l’obra de George Eliot és fer-ho a una de les grans escriptores angleses del segle XIX.