Millie Bobby Brown, actriu: "Estado eléctrico" alerta de la nostra relació amb la tecnologia"
L’actriu protagonista de ‘Stranger things’ ha estrenat a Netflix, juntament amb Chris Pratt, una distopia dels anys 90 amb robots. La pel·lícula porta la firma dels germans Russo.

Estado eléctrico és una pel·lícula ambientada en la dècada dels 90 però amb robots. ¿Això va ser el que més la va atraure del projecte?
M’encanta aquella època, però no va ser el que més em va atraure, sinó la part visual, perquè mai havia vist res semblant. El fet que se situés als 90 va ser la cirereta del pastés.
¿Va tenir alguna inspiració per a aquest canvi d’imatge que llueix a la pel·lícula?
Quan vaig llegir el guió sabia que m’havia de tenyir els cabells. Buscant inspiració em vaig trobar amb una foto de Drew Barrymore i els la vaig enviar als Russo, i ells van aprovar el look. Però el look no només era el color de cabell, sinó també l’aspecte, totes les capes, aquest serrell per ocultar alguna emoció, algun sentiment. Crec que la Michelle, el meu personatge, també mira d’ocultar com se sent, i el serrell hi ajuda. Soc molt fan de l’estètica dels 90, així que he disfrutat molt desenvolupant aquest personatge i rendint homenatge a algunes icones d’aquella època.
A Estado eléctrico la societat s’evadeix del món a través de la realitat virtual. ¿No creu que en aquest aspecte no s’allunya tant del que està passant avui dia?
No estem tan lluny d’aquest tipus d’intel·ligència artificial (IA) i d’aquesta mena de control. Un dels dispositius que apareixen a la pel·lícula, els neurotransmissors, és com una representació del que podria ser un mòbil en la vida d’algunes persones. Espero que aquesta pel·lícula sigui un toc d’atenció per a les persones que la vegin, per entendre la seva relació amb la tecnologia. No estic dient que no utilitzis mai el mòbil, perquè és una manera de comunicar-te i d’estar en contacte amb la teva família, té molts beneficis, però crec que hem d’analitzar la nostra relació amb els dispositius i veure quant temps passes mirant els arbres, el cel, el sol, sentint la realitat. Jo passo molt temps fora i disfruto de la vida real i espero que la gent també pugui experimentar-ho.
¿Quina és la seva relació amb la tecnologia?
Estic molt desenganxada de la tecnologia, tinc molta sort. No m’entreté el mòbil, no el trobo divertit. M’encanta viure la realitat. Pel·lícules com aquesta poden ser importants perquè et fan reflexionar sobre crear un equilibri saludable amb la tecnologia. Pot tenir grans beneficis, però també és una de les raons principals per les quals la gent de la meva generació pateix problemes de salut mental. Així que és una cosa de la qual cal estar més pendent. Hem de protegir els joves perquè puguem tenir un futur més saludable.
Li solen donar personatges de joves decidides i lluitadores. ¿Per què creu que la veuen en aquest tipus de papers? ¿Vostè és així?
Crec que ser una dona poderosa no és ser lluitadora. Crec que és algú que està orgullós del missatge que representa i sent un model per a les joves i dones d’arreu del món. No interpreto personatges lluitadors, sinó personatges poderosos que volen millorar el món. Miro de trobar produccions que puguin ressaltar les dones d’una manera molt positiva, on puguem posar una llum sobre els temes amb què les dones lluiten cada dia. En aquesta pel·lícula m’encanta com destaquem la Michelle. Al principi està en un estat molt vulnerable, però després és realment inspiradora, no només per a mi, sinó també per a altres joves.
- La nova Casa Blanca El poder de Musk, l’acostament a Rússia i els aranzels passen factura a Trump
- Crònica rosa Ter Stegen, ¿banyes i pesos?
- AJORNAT EL BARÇA-OSASUNA A MONTJUÏC La tragèdia castiga el Barça
- Els metges de capçalera receptaran esport a Catalunya
- Alba Bou: "Ningú ens ha demanat l’opinió sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat"
- Maten un home a trets a la sortida d'una discoteca a Terrassa
- Estigma i maternitat El repte de les mares amb trastorn mental: acceptació, acompanyament, activisme
- El moviment ens defineix
- MULTIMÈDIA Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya
- Comerç exterior ¿Quins aliments exporten les empreses catalanes i quins països els compren?