Ferotges i diverses: així són les femelles segons Lucy Cooke

Els mascles porten una vida aventurera, impulsats pel seu vigor. Lluiten pel lideratge i per les femelles i flirtegen amb tantes com poden, mentre que elles es limiten a observar i, un cop resolta la baralla, a seguir-los dòcils. Aquesta visió darwiniana de les espècies –una dècada després de patentar la selecció natural Darwin va publicar L’origen de l’home i la selecció en relació amb el sexe el 1871 i va tornar a pontificar– feia que Lucy Cooke se sentís com una "trista inadaptada" mentre estudiava zoologia a Oxford els anys 90. "La femella és explotada", perorava el seu tutor a la universitat, Richard Dawkins, a El gen egoista, tot un supervendes: "La base evolutiva fonamental de l’explotació esmentada rau en el fet que els òvuls són més grans que els espermatozoides".

No conforme amb el seu suposat destí biològic, Lucy Cooke es va dedicar a investigar. La seva titànica exploració del món animal s’ha materialitzat a Hembras, que publica en castellà Anagrama Argumentos i abans va veure la llum en anglès amb el més suggestiu títol de Bitch (Gossa). Segons recull el llibre, només el 7% de les espècies animals són monògames, ergo moltes femelles practiquen sexe amb múltiples parelles. També explica que existeixen les femelles alfa, des de les més benèvoles com els bonobos –aficionades a donar-se plaer entre elles– fins a les més brutals com les abelles. I que hi ha matriarques ferotges com les suricates, disposades a matar les cries de les seves competidores, dones fatals com per exemple les aranyes femelles caníbals, que es mengen els seus amants durant el coit, i líders sàvies, com l’orca matriarca, una de les úniques cinc espècies conegudes, inclosos els humans, que tenen la menopausa.

"Cardar com una lleona" –fins a cent coits al dia, en època de zel– forma part de les mels de la maternitat en el món animal, exposa Cooke. La promiscuïtat de la mare sovint protegeix la descendència, segons va demostrar l’antropòloga Sarah Blaffer Hrdy amb la seva teoria de la paternitat difusa. Quan estudiava els langurs a l’Índia, Hrdy va observar que els mascles procedents de fora del grup mataven rutinàriament les cries no desmamades com a part de la seva presa de possessió: les femelles evitaven l’infanticidi aparellant-se amb ells tot just arribar, ja que així les cries podien ser seves i no les atacaven. Fan el mateix altres espècies, des dels dofins fins a les rates.

Hembras és un docte passeig per la natura, que desmunta els misògins estereotips amb què en l’època victoriana es va tractar d’ordenar-la. Molt abans que The Broads, un grup de prestigioses científiques contra "la fal·locràcia científica" com Hrdy, Jeanne Altmann o Patricia Gowaty, inspiressin l’autora, ja es van alçar veus en contra de Darwin. Només quatre anys després que es publiqués L’origen de l’home i la selecció en relació amb el sexe, l’eclesiàstica i científica nord-americana Antoineitte Brown Blackwell li va criticar haver donat "un protagonisme excessiu a tot el que ha evolucionat en la línia masculina" en la seva teoria de l’evolució. Hi va haver més dones intel·lectuals que el van criticar: va caldre esperar al segle XX perquè algú les tingués en compte.

Notícies relacionades

Un Jaroussky madur explora en el Romanticisme

Kate Hudson, heroïna a Netflix

"Tot és natural"

Més enllà de la perspectiva de gènere que Lucy Cooke aporta a la zoologia, el gran aprenentatge del llibre, tant per a l’autora com per al lector, és el de la vasta diversitat del món animal. Tot és natural, perquè tot existeix: dels peixos pallasso, que canvien de sexe, a les femelles de talp, que tenen uns ovaris compostos principalment de teixit testicular que no produeixen esperma però sí testosterona que segreguen quan necessiten cavar més ràpid i profund. No són les úniques femelles que semblen tenir ous, també la hiena tacada, més agressiva que els mascles. "Descobrir que el sexe biològic inclou en realitat tot un espectre, i que tots els sexes són producte bàsicament dels mateixos gens, les mateixes hormones i els mateixos cervells, ha sigut per a mi la revelació més gran de totes", confessa Lucy Cooke.