Germán Ramón-Cortés i Marta Lacambra: "La Fundació Catalunya La Pedrera és una gran redistribuïdora de renda"

G. Ramón-Cortés: La decisió de crear la Fundació Catalunya La Pedrera va ser una excel·lent idea. Després de la crisi que van patir les caixes d’estalvis, no veig de quina altra manera s’hauria pogut salvar l’obra social que estava associada a aquestes entitats. A més, en aquest cas, la unió va fer la força perquè el fet d’ajuntar les fundacions i les obres socials de les antigues caixes [Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa] va fer que tinguéssim prou múscul per sobreviure i poder continuar creixent. Des d’un punt de vista econòmic, és evident que ha sigut un èxit, perquè en aquests 12 anys hem passat d’un pressupost de 25 milions als 43 milions d’euros a què arribarem aquest any.

¿A què atribueix aquest èxit?

G.R.C: A tres grans principis bàsics d’actuació: la nostra inequívoca vocació social, la pulcritud, transparència i professionalitat en la gestió, i a haver tingut clar que ens havíem de guiar per l’autosuficiència econòmica.

Expliqui’s.

G.R.C: Un dels primers acords que va adoptar el patronat va ser muntar les estructures econòmiques necessàries per no dependre ni de subvencions públiques ni del mecenatge privat, cosa que significa que els nostres equipaments han de ser capaços de generar els ingressos que cal per finançar els nostres programes socials.

¿No reben subvencions?

M. Lacambra: No, no en rebem. Els únics diners públics que rebem són els del concert educatiu de l’escola Oms i de Prat (Manresa).

G.R.C: Ni mecenatge: no rebem aportacions privades. El patronat va decidir que era la millor fórmula per aconseguir les nostres finalitats fundacionals.

¿Quines són aquestes finalitats i els seus àmbits d’actuació?

G.R.C: Som una entitat sense cap ànim de lucre, no hem de repartir dividends i, estatutàriament, el 80% dels nostres ingressos han de destinar-se a les nostres finalitats socials, que tenim repartides en sis àmbits d’actuació: envelliment digne; ocupació inclusiva; vocacions i foment del talent; medi ambient i boscos (som el propietari forestal privat de Catalunya més gran); alimentació per a la salut; i experiències expositives. Dels nostres programes socials se’n beneficien uns 700.000 usuaris.

¿Estan vinculats a un banc?

G.R.C: No, no som una fundació bancària. Nosaltres no tenim cap gran banc darrere. Som una fundació independent.

¿Com els agrada definir-se?

G.R.C: La Fundació Catalunya La Pedrera és una gran redistribuïdora de renda, perquè la majoria dels ingressos procedeixen de visitants estrangers i tots aquests diners els retornem a Catalunya, en forma de programes socials.

¿Amb quin pressupost anual compten?

M.L: El 2025, el nostre grup arribarà a un pressupost d’ingressos de 65 milions d’euros.

¿I aquests diners procedeixen de la venda de les entrades de la Pedrera?

G.R.C: La Pedrera ens genera entre 25 i 26 milions d’euros a l’any. És el que pot fer i el que ha de fer, no volem que creixi més aquesta xifra. Des del principi, al patronat vam tenir clar que necessitàvem ser cada vegada menys Pedrera-dependents, pel que ens fixem l’objectiu d’aconseguir que els ingressos de la Pedrera no suposessin més del 50% del pressupost de la fundació. Aquest any, per primera vegada, ho aconseguirem.

¿I l’altre 50% d’on procedeix? Abans ha utilitzat el concepte grup, ¿a què es refereix?

M. L: La resta dels ingressos procedeixen, fonamentalment, del cobrament de lloguers generats pels nostres actius immobiliaris, que inclouen també el complex Món Sant Benet o els espais Món Natura Pirineus i Món Natura Delta de l’Ebre. Som un grup perquè a més de la Pedrera, de la fundació en depenen altres entitats com l’Escola Oms i de Prat, la Fundació Alícia, la Cooperativa Mans o la Fundació Pas a Pas, que treballa per a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat social.

¿I totes aquestes entitats de caràcter social es financen amb els ingressos de la Pedrera?

M.L: Sí, el gran avantatge d’actuar com un grup consolidat permet que no sigui una preocupació que determinats projectes generin dèficit, perquè la missió social és atendre persones sense igualtat d’oportunitats. Però, a més, tenim també altres projectes que generen, clarament, guanys, com és el cas de la Pedrera.

¿Quin programa els agradaria destacar de tots els que fan?

G. R.C: El d’envelliment digne, amb el qual atenem 2.650 persones cada dia en els 21 espais que tenim per tot Catalunya. L’objectiu és arribar als 3.500 usuaris diaris el 2026. Col·laborem amb més de 150 centres d’atenció primària i 40 hospitals, perquè hi ha un buit: des que una persona és diagnosticada d’Alzheimer fins que està prou malament com per anar a un centre de dia o un hospital, es queda a casa, i el que fem nosaltres és cobrir aquest buit amb programes per reforçar la memòria.

¿Quins projectes té sobre la taula la fundació aquest 2025?

G. R.C: Tenim dues prioritats. La primera fa referència als boscos: ens hem autoexigit que siguin modèlics en la gestió i que aquesta excel·lència s’estengui a les finques limítrofes. En segon lloc, volem reorientar el gran equipament que tenim al Pirineu, que lligarem, a partir d’ara, al món de la ciència.

Notícies relacionades

Un Jaroussky madur explora en el Romanticisme

Kate Hudson, heroïna a Netflix

¿Canvis en el patronat?

M.L: Sí, acaben de sortir Bonaventura Clotet, Lluís Torner i Marc Ordeig. Un altre patró, Tono Tombas, va morir. Al seu lloc han entrat: Glòria Oliver (Fundació Pasqual Maragall); Clara Prats (científica de la UPC) i Manuel Forcano (doctor en Filologia). Amb aquests canvis hem arribat a la paritat.