La Lady Gaga extrema i friqui

Lady Gaga ha estat alternant una sèrie de passos en fals i alguns encerts: de la punxada del film Joker: folie à deux i, amb ell, de la seva col·lecció de remakes swing, duet amb Bruno Mars en Die with a smile (número u en 28 països), per cenyir-nos a les seves últimes aventures. Aquesta balada publicada a l’agost ajuda ara a impulsar Mayhem, i la veiem inclosa en el tracklist i tancant-lo, tot i que poc tingui a veure amb el to de l’àlbum: mana aquí una tornada als vells temps, els de l’himne dance d’orgullós i de contrafet, l’electrònica pesada i cert eco lletgista.

Mayhem significa caos o enrenou, un concepte que flota en aquest cançoner de tendència estrident. Sonen les tornades invasives una rere l’altra, les pinzellades gruixudes de sintetitzador, els esclats electroclash i el ritme de bombo a negres. Els baixos distorsionats, quasi industrials, que obren el disc amb Desease, i el bombatge rítmic de disc-diva poligonera d’Abracadabra, una de les peces més fulminants del paquet. I Perfect celebrity, un número amb punch i empelts d’actitud rock’n’roll en el qual estableix les seves regles amb el món: "T’encanta odiar / soc la perfecta celebritat". I cal parlar de Killah, duet amb el francès Gesaffelstein, amb aleteig de guitarres funky a l’estil Prince. En els crèdits de la producció figura Andrew Watt, el còmplice més recent d’Iggy Pop i dels Stones.

Primera meitat imparable

Aquest és un disc que mira cap a la versió original de Lady Gaga, al seu període imperial (de The fame, 2008, amb el seu apèndix Monster, a Born this way, 2011) i que amb això revela certa impotència existencial, però el cert és que la primera meitat funciona. Garden of Eden és un artefacte una mica cutre que agafa ingredients de Bad romance i Poker face, però Zombieboy t’empeny a ballar amb una irresistible dinàmica molt Madonna-Nile Rodgers. Inclòs un fugaç solo metaler a l’estil Eddie Van Halen - Michael Jackson. Sí, els 80 planen en diversos moments de l’àlbum, també en un Lovedrug en el qual Lady Gaga sembla que es reencarna en Pat Benatar. A partir d’aquí la tensió decreix i arribes a topar amb una balada plúmbia com The beast.

En fi, que Mayhem és una obra que, malgrat la seva irregularitat, subministra unes algunes cançons que bé podrien colar-se en un futur greatest hits de l’artista (sobretot si és doble).

Notícies relacionades

Un Jaroussky madur explora en el Romanticisme

Kate Hudson, heroïna a Netflix

Tornada a la discoteca

Un retorn a la discoteca de manera més crua, bruta i novaiorquesa que en l’esvelt Chromatica (2020). Lady Gaga encara amb potencial per dominar, ens recorda que va ser pionera a demostrar que es pot ser estrella pop mainstream des de la raresa i l’extrem. Tot i que ja sabem que la maniobra de la tornada a les arrels, un clàssic, sol ser un senyal que alguna cosa no ha anat del tot bé.