Mushka: "Estic més insegura ara que fa dos anys, quan tenia 50 euros per a un videoclip"

L'any passat, quan vaig treure el ['SexySensible'], no vaig parar durant molts mesos i vaig parlar amb els meus productors de confiança i els vaig dir que necessitava anar a fer música amb calma. I, un cop allà, em vaig veure en un lloc supersegur i vaig començar a replantejar-me tot, la meva carrera i el que havia viscut durant aquests últims tres anys. Em va acompanyar molt el sentiment de la nostàlgia. I els pilars d'això eren la família, el futbol, que per a mi representava estar amb els amics, la despreocupació... i la trompeta, que és l'instrument que toco des de petita, amb ella tocava blues però també bossa nova. Tot em va portar a Brasil, a aquelles imatges que tenia de petita de Neymar celebrant gols.

I es va aïllar de tot amb músics de la seva confiança per crear l'àlbum.

Sí, vaig proposar anar-nos a la muntanya a fer un àlbum amb figures de la meva confiança dins de la indústria: Roots, Bexnil, i tres dies abans vaig conèixer a Lluís Cabot [akaluigi ara, abans component de Da Souza], i li vaig dir que necessitava que vingués. L'enfocament era: vull que m'acompanyeu en el procés de fer música relaxada. Era una cosa que jo estava perdent.

Té propostes cridaneres de fora, però es manté treballant amb gent propera. ¿Com d'important és per a vostè la confiança a l'hora d'escollir amb qui treballar?

L'any passat vaig estar a Madrid molt de temps treballant amb gent que em feia propostes i em costava molt mantenir l'autenticitat... Em vaig començar a conèixer molt. Pots estar amb el productor més 'pegao' però si tu no estàs donant el que vols... I quan vaig tornar de fer tantes sessions, de provar amb tanta gent nova, em vaig adonar del que tenia a casa. Prefereixo la meva gent, que és la que entén com treballo, des d'on enfoquem el projecte, que no anar provant amb un i amb un altre i després ajuntar-ho.

És un disc que té una façana molt festiva, però en escoltar-lo sobresurt la nostàlgia, l'enyorança, les inseguretats... ¿Com ha arribat a aquest punt, a trobar a faltar la nena que "xulejava amb la bici"?

Sense adonar-me'n. Quan comences una carrera i et va bé és superpositiu tot, tot el que et arriba és superatractiu i estimulant... I, de cop, quan ho normalitzes, veus que no és tot tan real com creies. Jo trobava molt a faltar estar a Vilassar amb els meus amics, jugar a futbol, sortir per la tarda de l'escola i no preocupar-me per res. A mi m'ha passat això de trobar a faltar el que no tens. M'han passat moltes coses molt bones aquests anys, però he hagut de renunciar inconscientment a moltes altres que m'agradaria recuperar.

I recordar aquestes coses ara, ¿és un mecanisme que utilitza com a protecció?

Sí, per protegir-me mentalment. Tot va molt ràpid, i tenir una base, un matalàs del que eres abans, et protegeix una mica, el saber el que tindràs si no tot va bé. Quan la teva carrera va bé la pressió és més forta. Jo estic molt més insegura ara que fa dos anys quan tenia 50 euros per a un videoclip, perquè dubtes de si la gent es quedarà, si ho entendrà, si tu podràs donar més o no... És una protecció personal, saber que si no va tot bé tu ja existies i eres vàlida abans de formar això.

I això que ve d'una família coneixedora i amb experiència en l'espectacle... ¿Mai s'està suficientment preparat per a alguna cosa com el que li ha passat a vostè?

Jo he tingut més facilitats que altra gent, clar. Però una cosa són les bases, el que he pogut veure d'Alba [Bad Gyal], del meu pare [l'actor Eduard Farelo]... I després hi ha coses que et vas trobant i a les quals t'has d'adaptar. Ningú està preparat del tot per defensar un projecte i reiterar que és vàlid i important. Has d'anar esquivant el dolent, construint el bo i intentar mantenir-te, que és el més complicat.

A 'Flow Balotelli' utilitza al futbolista italià com a metàfora, com a referent d'un talent que irromp i no encaixa amb la norma. ¿Què és el que més incomoditat li genera?

En el que penso més, i en concret en aquesta cançó, és en perdre l'amor al que més m'agrada. Em menjo molt el coco amb allò que mai seré tan feliç com el dia en què vaig fer el meu primer concert amb cinc persones.

¿Com entén l'èxit?

El miro als 'shows', els números [de 'streaming'] és el que menys miro des de fa un any. No vull que m'intoxiqui molt. El que m'interessa, el que em fa sentir bé, és l'èxit als 'shows' i veure que la gent del meu voltant està contenta amb el que estic fent. Són els que més em coneixen i saben com funciono, l'èxit seria que ells ho reconeguin i ho valorin.

Al disc ('Mimenina') s'intueix una estabilitat amorosa, ¿es treballa diferent així?

Hi ha temes del disc que estan inspirats en relacions passades, però l'estabilitat emocional ajuda molt a poder escriure bé i que no tot sigui devastador. Sí que quan vaig començar l'àlbum no estava en aquest punt, però després per a mi va ser com aire fresc, feia molt de temps que no estava així. I trobar una altra perspectiva, sense toxicitat, parlar d'un amor real a les cançons... També per ser sincera amb el públic i que sàpiga com estàs en aquest moment.

Des de l'inici del seu projecte ha tingut una gran acceptació per part de generacions anteriors a la seva, una cosa que ara es concreta amb la col·laboració 'cumbiera' amb Guillem Gisbert.

Mai he notat allò de l'acceptació de la gent més gran. Sí que amb Guillem em va sorprendre. Ell em va comentar que volia fer-me una entrevista per a una 'newsletter' del Primavera Sound, jo tenia molta curiositat per conèixer la figura de Guillem Gisbert, i vam quedar un dia, vam parlar, i ens vam adonar que teníem molta afinitat. Em va semblar una persona que és molt bo tenir-la a prop. Encara estic sorpresa que ell volgués col·laborar amb mi! Li vaig dir que volia que estigués al meu disc... Crec que vam anar a l'estudi una mica cagats i, al final, van ser dues sessions intenses però molt xules. Els dos hem après de l'altre, jo, evidentment, una mica més d'ell, és molt bo. Estic molt contenta amb el resultat, crec que és molt Guillem però també molt Mushka, no crec que ens hàgim traït. Encara no sé per què Guillem m'ha mig escollit. M'ha ajudat també a nivell d'autoestima.

Notícies relacionades

El TSJC absol Lluís Puig de desobediència per no entregar les obres d’art de Sixena el 2017

La intel·ligència artificial del BSC embarca a Vueling

Hi ha molt meme també sobre l'encreuament generacional que representa.

Ho vam parlar molt a l'estudi. Quan un deia: 'fes això, fes això'. L'altre deia: 'no, això no ho faré'. Cadascú va posar les seves barreres, vam compondre gairebé tot junts. Ens vam asseure, vam trobar el vocabulari i la forma d'escriure que ens representés a tots dos.