Clara de Nadal Trias: "No és el mateix tendència que moda"

¿Quan va decidir que seria coolhunter?

Ho soc oficialment des del 2010, quan em vaig graduar al prestigiós Central Saint Martins de Londres. Ja era periodista i des del 2005 escrivia en mitjans, però notava que em faltava alguna cosa. També vaig estudiar moda. Vaig tenir una marca de pells, vaig treballar a les passarel·les, vaig fer de model comercial i fins i tot vaig treballar amb el dissenyador Josep Abril, que em va donar la meva primera oportunitat professional.

Expliqui, expliqui...

Va ser quan em vaig decidir a fer un màster de moda en la que al seu dia era l’Escola de Moda Felicidad Duce, avui LCI Barcelona. Un dia va venir a fer-nos una xerrada un coolhunter i ens va parlar d’un màster a Londres. Em vaig quedar al·lucinada.

¿La professió amb més futur dins de la moda?

No sé si la és que en té més, però sens dubte és vital, perquè ajuda a tenir una visió per mirar diferent, veure més lluny, buscar el perquè del perquè de les coses, arribar a l’arrel, partint del passat i del present i tenir indicis molt verídics del que passarà. Al principi pot semblar màgia, però no ho és. Abans, en l’àmbit de la moda, es deia que les tendències tenien un cicle de vida de quatre anys. Però això ja no és així. ¿Qui ens hauria dit que hi hauria una pandèmia mundial?

De tot canvi en pot sorgir una tendència, doncs.

De les guerres, que apugen els preus, del malestar de la societat, del canvi climàtic... També pot venir perquè els quatre grans grups de la moda n’impulsin una. De vegades, per exemple, per l’èxit d’una pel·lícula. Recordo el cas d’Expiació, en la qual Keira Knightley portava un vestit verd. Va agradar tant que totes les marques es van posar a llançar vestits verds.

Llavors, ¿quina seria la definició de tendència?

No és el mateix tendència que moda. El significat real de tendència seria senyals, indicis, corrents, direccions, comportaments i patrons de repetició que expliquen per què passa alguna cosa. Si ho busques a la RAE, diu ‘propensió o inclinació en les persones i en les coses cap a determinades finalitats’.

¿Quan arriba la professió a Espanya?

En el meu dia a dia continuo sentint constantment cool, ¿què? Jo, que faig classes en universitats de Barcelona, i, de manera online a l’Argentina i al Brasil, veig que encara hi ha moltes escoles i, específicament de moda, que encara no han incorporat aquesta assignatura. I em sorprèn moltíssim.

Llavors, no tindrà gaire competència.

Som quatre gats. A Espanya, que visquem d’aquesta professió, em sobren dits a les mans. I a Catalunya, me’n sobren amb les d’una. Jo ho he estudiat i tinc el meu títol, però hi ha gent que diu que es dedica a això tot i que no ho ha estudiat com a tal.

¿Com és un dia de feina d’una coolhunter?

Em passo 365 dies a l’any mirant, observant, escoltant, analitzant, recollint dades, movent-me, viatjant, anant a esdeveniments, exposicions, parlant amb gent, amb taxistes, amb les pedres del carrer... el que sigui, recollint constantment informació. A l’estiu, amb tota aquesta informació ja puc determinar quins són les macrotendències que venen, s’hi veuen uns patrons de repetició.

¿Per exemple?

Quan es va començar a parlar de canvi climàtic, després en la moda també es va començar a parlar de sostenibilitat, de slow fashion; en gastronomia, de slow food; en arquitectura, també...

¿A qui li ven la informació?

Després de recopilar informació durant un any elaboro el meu trend report, que vaig modificant segons l’evolució de les tendències. És la base per a col·laboracions en mitjans, conferències, pòdcasts i treballs per a marques. He fet estudis ad hoc per a empreses com Òptica Universitària o Eastpak Internacional, per exemple.

Altres coolhunters estan en plantilla de grans empreses, ¿no?

Absolutament, n’hi ha a Mango, a Zara... Durant uns anys també ho vaig ser, vaig treballar per al departament de tendències de Pimkie per a Espanya i Portugal.

Manegen informació vital. La seva feina deu estar molt ben pagada.

Sí, es paga bé, però és que és la feina de tot un any. Per tenir 10 o 20 accessos a aquests informes de vegades es paga uns 10.000 euros. En moda, per exemple, n’hi ha de textures i colors. ¿T’has preguntat per què totes les marques es posen d’acord perquè, per exemple, es porti el vermell? Tenen accés a aquest tipus d’informes.

¿Alguna microtendència que ens pugui avançar?

Després de l’auge de la sostenibilitat, ara hi ha un tema damunt de la taula que és el trashion, reaprofitar el rebuig, el dret a reparar, i també pel pre-order, produir sota demanda, per reduir els estocs.

¿I ciutats on avançar-se a les tendències?

El Japó i Corea, sens dubte, són un exemple increïble del més tradicional i del més modern i boig.

Notícies relacionades

El crepuscle francès d’un detectiu llegendari

Ulls humits amb Beethoven

¿Què pot dir de Barcelona?

M’apassiona el centre, i el barri del Born, sobretot els seus restaurants, on m’emborratxo de dades. També em passa als aeroports. Estan plens de locals i turistes.