Ira Sachs: "El cine va deixar de ser sexi pel capitalisme"

En un moment en què el Govern dels EUA ha declarat la guerra a les polítiques de diversitat, equitat i inclusió, té sentit que el món de la cultura busqui consol i orientació en l’obra dels artistes que fa anys que desafien les restriccions que imposa la censura política o econòmica i amplien els límits del que pot ser mostrat o expressat.

Una d’aquestes veus a la qual convé prestar atenció és la d’Ira Sachs (Memphis, 1965), cineasta independent establert a Nova York i autor d’una celebrada filmografia que, entre altres virtuts, destaca per la seva sensibilitat i la seva audàcia a l’hora de representar la condició LGTBIQ+. Sachs és aquests dies objecte d’una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya que, en el marc de la 12a edició del festival Americana Film Fest, recuperarà les seves vuit primeres pel·lícules, des de The delta (1996) fins a Passages (2023).

Retrat d’un triangle amorós marcat pel desequilibri, Passages és un film complex però també indiscutiblement sexi, una qualitat que escasseja molt al cine contemporani. "El cine va deixar de ser sexi per culpa del capitalisme –assegura Sachs amb divertida rotunditat–. La globalització, la necessitat de vendre les pel·lícules a altres mercats, va condicionar molt el que podia o no mostrar-se. I d’altra banda, has de tenir en compte que el cine no només respon als condicionants econòmics, sinó també als condicionants culturals, i, en el cas de Hollywood, parlem de les limitacions culturals pròpies d’un país que ha elegit president Donald Trump".

Com respondre a Trump

Al director de Verano en Brooklyn (2016) no se l’ha de tirar de la llengua ni massa ni poc perquè parli de l’actual inquilí de la Casa Blanca i de la "foscor" en què la seva victòria ha sumit la cultura i la societat nord-americanes. "Encara estem buscant les maneres de respondre-hi. Personalment, he de comprometre’m a ser valent, a no tenir por i a continuar creant imatges que desafiïn el que està permès. De fet, ara estic treballant en una pel·lícula que em donarà aquesta oportunitat, perquè la història transcorre també en una època d’horror, a finals dels anys 80, a ple cor de l’epidèmia de sida, quan la gent estava morint i també estava cardant".

Aquest nou projecte, apunta, estarà probablement a punt a l’estiu, abans que la seva última pel·lícula fins ara, Peter Hujar’s day, s’estreni a Espanya (cosa que passarà a la tardor). Es tracta de la recreació d’una llarga conversa que el ja finat fotògraf nord-americà Peter Hujar (interpretat per Ben Whishaw) i l’escriptora Linda Rosenkrantz (Rebecca Hall) van mantenir el desembre de 1974.

Notícies relacionades

La defensa de Depardieu no aconsegueix anul·lar el judici

Lisi del Castillo: "Vestim moltes famoses, però el negoci són les núvies del barri"

No sembla, doncs, que la bona acceptació de Passages hagi empès Sachs a buscar ser més comercial. "Des del punt de vista estratègic, el millor per a la meva carrera és fer una cosa bona, i això és el que he intentat. En aquesta conversa que he mirat de convertir en pel·lícula es parla de coses que són molt importants per a mi i, per tant, crec que també poden ser importants per a altres persones. Ja és una motivació suficient. Al cap i a la fi, no soc un director comercial i mai ho seré".

La 12a edició de l’Americana Film Fest es va inaugurar ahir amb la projecció d’In the summers, d’Alessandra Lacorazza, la pel·lícula que l’any passat va guanyar el Gran Premi del Jurat del festival Sundance i fins diumenge, dia 16, oferirà 42 llargmetratges i 22 curtmetratges.