Susu: "Per fi puc presentar un treball que va quedar inacabat"

Al contrari que tants artistes actuals, Susu no creu en les presses ni en les obligacions que imposa un mercat musical que cada vegada es mou a un ritme més vertiginós. Fa quatre anys que Susana Moll Sarasola, nom real d’aquesta artista amb ànima de cantautora, embolcall pop rock i esperit indie, no publica un àlbum complet. L’últim Ella me salva, va veure la llum el 2021. Després ha presentat tres temes nous, un per any, però la seva exhibició en públic durant aquell període ha sigut pràcticament nul·la. Ara, un nou moment vital la porta de tornada als escenaris. El cap de setmana passat actuava a Barcelona, i el que ve farà el mateix a Madrid (divendres 14, 21.30 hores a la sala Jazzville). Una mica desentrenada, la il·lusió competeix amb els nervis en una tornada que ha trigat potser més del previst, però també el que la vida li demanava.

Les raons per a aquesta aturada van ser clares. Amb la seva vocació musical sempre va conviure, des que tenia 20 anys, una altra igual de forta: la del ioga. I aquests últims anys els ha consagrat a convertir aquesta pràctica en projecte empresarial, a més de disfrutar d’un temps en família, que considerava necessari. "Vaig muntar un estudi de ioga en què m’encarrego de tot i això m’ha tingut bastant ocupada", explica en conversa telefònica amb El Periódico de España, de Prensa Ibérica. "La música requereix molt moviment, moltes sortides, i jo volia centrar-me en aquest projecte i estar més a casa perquè un dels meus fills estava en plena adolescència. Ara ja soc més prescindible i em puc dedicar a presentar aquest treball que va quedar inacabat al seu dia".

El maleït virus

Quan diu "inacabat" es refereix a la part que consisteix a donar-lo a conèixer al públic. Abans de la pandèmia, la cantant es va passar un mes a l’estudi treballant a les ordres del productor Micky Forteza. L’acompanyaven músics com el baixista Joan Vigo o Xavi Molero, bateria, entre d’altres, de la banda Egon Soda. L’àlbum ja el tenien llest quan, de sobte, va arribar el maleït virus. Van haver de parar i el disc es va acabar publicant el 2021. Però era mal moment per a les gires i ella es va embarcar en un altre projecte que tenia pendent: el seu estudi de ioga al barri barceloní de Gràcia. La música la va guardar en un calaix. "I ara torno a obrir aquest calaix i em trobo una feina que encara no he presentat i de la qual em sento molt orgullosa", es reivindica l’artista.

Així que això és el que toca: ensenyar-lo, explicar-lo i veure la reacció que provoca. Perquè Susu aspira que les seves cançons produeixin un efecte, que ajudin la gent. Un propòsit semblant al que busca amb el ioga. "Em vaig fer professora de ioga amb 27 anys i vaig començar la meva carrera musical més o menys alhora", relata. "Al principi les concebia com dues coses separades. El ioga em remetia al repòs, la relaxació, l’ajuda terapèutica. La música la veia més exposada a l’exterior: el moviment, el viatge… També veia la vocació i el servei, perquè quan fas cançons les fas a fi de donar una cosa bonica als altres. Però el tipus de vida amb el que m’havia de comprometre era molt diferent. Passats els anys, observo que aquestes dues identitats són allà i només he d’integrar-les".

Poder guaridor

Les cançons de Susu es mouen en la calma. La seva autora les construeix entorn d’emocions com l’amor, la maternitat, els traumes i les ferides que deixa la vida. Ho fa amb una veu límpida, clara, en la qual no hi ha arestes ni caben foscors. Ella diu que li agrada que la seva música ajudi a combatre l’estrès de qui l’escolta, a recuperar aquest centre que tots necessitem per mantenir-nos sans i assenyats. Defensa, no obstant, que malgrat que la seva música pugui sonar relaxada, "sovint, amb les lletres estic dient una cosa molt contundent". Ella me salva, sense anar més lluny, és un àlbum inspirat per aquest poder guaridor de la música, però també per la mort d’una amiga amb qui compartia el seu amor per les cançons. Un àlbum de dol, en certa manera. La seva cançó més recent, Su voz, publicada l’any passat, és un tema de pop tranquil, amb un ritme suau i un cert aire somiador en què tracta el tema del bullying molt pròxim a ella per haver-lo patit a l’escola. "De petita m’hauria agradat que un artista fes una cançó pensant en les meves pors", reconeix.

Aquest mateix propòsit, pedagògic i terapèutic, està en els tres llibres-discos infantils que té publicats. Textos, cançons i il·lustracions (firmades per Eva Vázquez Abraham i Glòria Falcón) perquè nens i nenes descobreixin el món, cuidin la natura, entenguin els adults i no temin fer-se grans.

Fan de Tracy Chapman

Les cançons l’han acompanyat sempre. Es recorda de nena, amb el seu pare, tocant qualsevol cosa al piano o cantant en família. Amb vuit anys ja jugava a compondre cançons i en l’adolescència es va fer fan de Tracy Chapman i de Sade. I esmenta El Último de la Fila, Siouxsie, PJ Harvey o Bjork com alguns dels artistes que sempre ha admirat.

Notícies relacionades

El TSJC absol Lluís Puig de desobediència per no entregar les obres d’art de Sixena el 2017

La intel·ligència artificial del BSC embarca a Vueling

Va ser en els seus anys universitaris quan aquella afició es va convertir en vocació. A la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona va coincidir amb Morti, membre de bandes com El Fantástico Hombre Bala o Skizoo. Van ser nòvios un temps, li feia cors als seus discos i l’acompanyava en les seves gravacions. Anys després, acabada la relació, Morti li va presentar Shuarma, líder d’Elefantes, i el procés es va repetir: van ser parella i pares de dos fills, a més de socis musicals. El seu primer disc En la arena (2005), el va fer amb ell, i la seva col·laboració continuaria en els següents, tot i que cada un mantingués els seus respectius estils i ambicions. "He tingut dos grans mestres que van saber entendre que jo era un tipus d’artista diferent d’ells, perquè és important que cada un tingui la seva pròpia veu, el seu propi rotllo", explica la cantant.

Aquest divendres, Susu pujarà a l’escenari del Jazzville madrileny amb Francisco Guisado Dueñas El Rubio. Seran dues veus i dues guitarres que trauran del calaix les seves composicions més recents, les d’Ella me salva i les que han vingut després. Serà l’últim o penúltim esglaó d’una carrera intermitent. Però en la qual encara, per ara, no està tot dit.