Crims (no tan) amables

En aquesta ocasió, i mentre els superavis del Coopers Chase Retirement Village es prenen un merescut descans, Osman dona l’alternativa a una estranya, estranyíssima, parella formada per Steve Wheeler, un policia retirat de vida joiosament avorrida, i la seva aventurera nora Amy, enfeinada guardaespatlles d’una novel·lista d’èxit colossal. "De la mateixa manera que Agatha Christe tenia Hercules Poirot i Miss Marple, vaig pensar que seria molt divertit poder tenir altres detectius", explica l’autor britànic, supervendes de la comèdia negra i plusmarquista gairebé sense parió gràcies a aquests 11 milions de lectors que acumula arreu del món des que va debutar el 2020.

Ni sang ni cadàver

"Quan vaig publicar El club del crim dels dijous, el que estava de moda era el nordic noir: no era només que hi hagués un cadàver, sinó que havia d’estar fet miques, torturat i amb sang per tot arreu", recorda Osman en una trobada virtual amb periodistes. "Jo volia fer una cosa més càlida sense perdre l’autenticitat; volia humanitzar i divertir. M’encanta el nordic noir, però de vegades també està bé agafar un llibre que parli d’éssers humans genuïns sense decapitacions ni cossos al congelador", afegeix.

En aquests cinc anys, Osman no només s’ha convertit en el rei de la comèdia negra i en l’autor més llegit en desenes de països, com celebra la seva editorial, sinó que també s’ha coronat gràcies a El dijous següent, El misteri de la bala perduda i L’últim a morir com a monarca absolut de la novel·la criminal més amable i acollidora. "En realitat, no crec que els meus llibres siguin tan amables. Jo els definiria com a divertits", matisa. L’humor, de fet, és part essencial de la seva escriptura, també a Resolem assassinats. "La gràcia rau a ajuntar personatges que no tenen res a veure. A mi em fan riure, i no deixa de sorprendre’m que arreu del món hagi calat aquest humor, tan ple de referències britàniques. Deu ser que l’humor és universal, sobretot si surt del personatge", teoritza. De vegades, no obstant, també fa falta un esforç extra per facilitar la comprensió. "Les versions xineses de les meves novel·les són el doble de llargues perquè estan plenes de notes al peu", revela.

Trama global

Seguint els passos dels seus propis llibres, publicats a més de 50 països, Osman globalitza la trama de la novel·la per embarcar l’Amy i l’Steve en un esbojarrat viatge a través de Londres, Cork, Dubai, Carolina del Sud i Saint Lucia. L’acudit és que l’Steve, com el mateix Osman, odia viatjar. "Jo soc l’Steve. Aquesta és la llavor del llibre: enviar a l’estranger algú que detesta volar", diu.

Notícies relacionades

Neixen els Premis CRIT per reconèixer als creadors de contingut en llengua catalana a l’entorn digital

Els petons impossibles

El que no canvia, per més que el britànic fantasiegi ara amb un thriller internacional d’impacte, és el final tancat i el misteri resolt. "No pots ser britànic i que no t’hagi influït Agatha Christie. Tot el que fem ve d’allà", remarca Osman just abans de reivindicar la novel·la negra com a antídot davant la incertesa. "El bo de tota la ficció, i la novel·la negra en especial, és que pot fer-te oblidar el món real durant una estona i resoldre problemes que semblen irresolubles. Llegeixes una novel·la negra i saps que això es resoldrà. Jo intento explicar la veritat, però també vull que la gent s’entretingui. Per molt mal que hi hagi al món, a les meves novel·les el bé sempre preval", assegura.

Tampoc s’oblida Osman dels seus jubilats preferits i, mentre està esperant que Netflix estreni l’adaptació de la primera novel·la i posi fil a l’agulla també amb Resolem assassinats, acaba d’enllestir la cinquena entrega de la saga. "Ara sembla que estem obsessionats amb la joventut, però a mi m’encanta escriure sobre gent gran –reconeix–. Són fabulosos, molt més divertits, i et donen més joc per escriure, ja que han tingut molta més experiència".