Els Pets i "l’espectacle de la gent" arrasen a La Paloma

Ben conegudes són moltes de les cançons d’Els Pets, però ells també són un grup d’àlbums i aquí posen el focus en aquesta gira d’aniversari, Cantant les quaranta, que va passar ahir per La Paloma (festival Empremtes). En lloc del batut d’èxits, sengles discos íntegres (i demà, dos més), recordant-nos que Els Pets són el grup pop català per excel·lència, alimentat de les fonts nobles (Elvis Costello va sonar a discreció com a preàmbul) i dotat per a la interacció col·lectiva i la xerinola.

Primer Agost (2004), l’àlbum que va consolidar el seu refinament adult (molt perceptible ja a Respira, 2001), i tot seguit Bon dia (1997), l’obra amb què Els Pets van eludir la decadència que en aquell temps vivia el rock català. Recorregut per les cançons amb un ordre diferent del discogràfic, perquè el directe és una altra cosa, de manera que després de la impetuosa Soroll (dard a la cessió de cançons amb finalitats publicitàries) van caure Fàcil, la stoniana Retirada i aquest sospir per la persona extraviada, que et reconforta davant tanta calamitat quotidiana, anomenat Per què no vens.

L’art pop de Lluís Gavaldà, en la seva esplendor, amb el seu retratisme social, les seves escenes d’intimisme (remarcades en una falca acústica) i els seus recursos com a fi melodista en el mig temps Bocins de tu o en l’evocadora, victoriosa, Agost, amb el piano de Joan-Pau Chaves marcant estil. Banda en format de sextet, amb els titulars Joan Reig (bateria) i Falin Cáceres (baix), i dos reforços més, Vidal Soler i Marcel Cavallé, a les guitarres.

Gavaldà és un tremend sentimental, tot i que ho dissimuli apel·lant a la mala llet (Descafeinat) i a l’esperit guerriller (Pau). I el públic d’Els Pets mereix una mirada específica, perquè hi és atenent un vincle profund, sense importar-li si el grup està més, menys o gens de moda. Estrofes cantades de cap a peus, també en un repàs a Bon dia, que va arrencar amb la devastadora Massa jove per fer-me gran. Gavaldà també és aquest showman capaç de dialogar amb l’assistent que porta un braç en cabestrell i que s’inventa pelegrines teories d’autoajuda: "A les dones no els agraden els guapos, sinó els que els facin riure".

Bon dia no és l’àlbum més incontestable del grup, però, tot i que sigui inferior a Agost, conté alguns números que al seu dia van ser determinants, com és el cas d’Una estona de cel i el titular, reflex del Brit-pop dels 90. Ampliant el repertori amb les propines (Com més et coneixo, més m’agrada el teu gos i Vine a la festa), Els Pets van consumar una nit en què van brillar tant ells com el seu públic, el motivador "espectacle de la gent".

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

Els Pets

La Paloma Barcelona (13/3/2025)