El tema Ter Stegen

Aquesta setmana, Catalunya ha viscut el seu particular tsunami després que el programa Que no surti d’aquí (Catalunya Ràdio) assegurés que el blaugrana Marc-André Ter Stegen i la seva dona havien decidit separar-se per una infidelitat d’ella amb el seu entrenador personal. Tot bé fins que, dos dies després, el futbolista, que havia confirmat l’esmentada separació, disparava en xarxes socials contra els presentadors Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Muntaner, qualificant-los de mentiders i desmentint aquesta infidelitat. A veure una cosa, ¿com sap ell que no hi ha infidelitat? En tot cas, que sigui la seva dona la que faci el comunicat i ho negui, ¿no?

Alguna cosa devia passar en les altes esferes perquè els responsables del Que no surti d’aquí van emetre un comunicat demanant disculpes al futbolista (sense desmentir la seva informació) i van ser castigats un dia sense emetre el seu programa en el que ells mateixos van qualificar com a "jornada de reflexió". Tota disculpa semblava poca per als més puristes.

Notícies relacionades

El conte de Vargas Llosa que dona les claus de la seva ruptura amb Isabel Preysler

El plaer d’una història mínima

Aquesta polèmica ha servit, una vegada més, per menystenir la premsa del cor i classificar-nos com a periodistes de tercera. Que si fem "radioporqueria", que si quina vergonya que una emissora pública ofereixi aquesta mena de contingut, que si bla, bla, bla. És veritat que en el comunicat de l’equip del programa, publicat en xarxes socials, van matisar que no explicaven notícies amb "vocació periodística" i que el seu era un programa d’"entreteniment i crònica social". En un intent de desmarcar-se dels serveis informatius de l’emissora, van disparar a la línia de flotació de la premsa del cor. La crònica rosa informa i segueix els mateixos paràmetres periodístics que els altres àmbits de la premsa. Fins al capdamunt estem les Mamarazzis d’explicar-ho i reivindicar-ho. Informem de la vida sentimental de les celebrities, embolics, rotllets i alegries diverses i, és clar, banyes i ruptures. Així que sí, si s’aposta per un programa del cor i hi ha banyes, doncs se’n parlarà. I si genera polèmica, cal que l’assumim tots.

I només faltava que el Col·legi de Periodistes de Catalunya volgués sumar més pressió als companys emetent un comunicat en què els arraconaven encara més i es posicionaven al costat del futbolista. Incidien en el fet que "cal evitar la difusió d’informacions que atemptin contra la dignitat i la intimitat de les persones". Tant de bo el col·legi també fes comunicats sobre els periodistes condemnats per abusos sexuals (llegiu Saül Gordillo). Però és més fàcil dictar sentència amb una informació que ni ells saben si és veraç o no. Ara entenem per què les Mamarazzis no hem pagat mai la quota del col·legi. Si tenim un problema no serà aquest el nostre refugi, serà la gasolinera disposada a avivar més l’incendi. Que continuïn lladrant, amigues, senyal que cavalquem.