Maluma, el paio dur que també plora en l’arrencada de la seva gira

Maluma, més estrepitós i pirotècnic, amb més ballarines (deu), i més músics, que no sigui dit (sis, i ben visibles, no pas en un racó fosc), encadenant atòmiques tonades de reggaeton en un Palau Sant Jordi udolant de plaer. Va ser la tornada al camp de l’ídol colombià en el concert que va obrir ahir a la nit la seva nova gira internacional, +Pretty +Dirty world tour, que el portarà per uns quants països d’Europa i de les Amèriques, de nord a sud.

Ja sabíem que Maluma, que s’ha apuntat duets amb Shakira, Marc Anthony i, compte, Madonna, juga en una altra lliga dins del ram llatí. Que lluny que queda aquell debut barceloní, de maneres encara una mica d’estar per casa, el 2016 al Sant Jordi Club. I ell no es talla gens a l’hora d’enfilar-se a dalt de tot del cim de la megalomania. Abans de sortir a l’escenari, el local estava en trànsit, seguint el compte enrere a la pantalla, veient-lo sortir del camerino fins a plantificar-se a la catifa de boira carbònica, amb un posat de paio dur, impertèrrit, deixant que la cridòria trenqués el silenci. Explosions, fumarada i l’èxit Borro cassette a tot drap que van encendre un repertori d’una trentena de cançons encadenades, amb poques pauses.

Va ser la seva gran celebració de la "vibra cabrona", una passarel·la per a l’hedonisme en brut amb un acabat sònic eixordador. En aquesta nova gira no hi ha un escenari amb forma de creu com hi va haver fa tres anys, però el xou va ser de superproducció, a joc amb aquest artista encantat d’haver-se conegut, que juga ara a evocar les seves arrels. El títol del tour al·ludeix al seu segon àlbum, del qual van sortir números com ara El perdedor i Carnaval.

Notícies relacionades

El restaurant preferit de Lamine Yamal

Gàngsters femenines i energia punk

El de Maluma va ser un reggaeton de formes aparatoses, amb certa presència instrumental rock, que va resultar devastador en la sufocant Chantaje i que va obrir pauses per a balades com Marinero, interpretada teatralment amb un micro vintage. Va ser interessant el seu acostament al bolero, arpegis de guitarra clàssica inclosos, en la peça Amor de mi vida. L’escena intimista oficial de la nit: Maluma emocionant-se, gairebé saltant-li les llàgrimes quan es va presentar com a "vulnerable, però no per això feble, sinó fort i humà", i quan va explicar que ell també ha "patit ansietat". L’homenàs que pateix per dins, un clàssic, adaptat a l’agenda temàtica del 2025.

De hits a Maluma no n’hi falten. En dues hores van caure els més incontestables: Vente pa ca, Hawái i un elogi del poliamor dit Felices els 4. També el més recent Cosas pendientes, que va cantar en un quadrilàter a l’altre extrem de la pista. Aquesta lírica que evoluciona poc: "Te vi en la disco perreando con otro". Però així és el món de Juan Luis Londoño Arias, senzill i per passar-ho bé. "OK, Maluma baby, una vez mas".