Gàngsters femenines i energia punk

Gairebé acabada d’arribar Mil golpes, una altra cuidada producció britànica ens recorda els importants índexs de criminalitat femenina al Londres de principis del segle XX. La història de Reinas del Soho (Movistar Plus+, des d’avui) es desenvolupa durant l’any 1918, quan, acabada la Primera Guerra Mundial, moltes dones es van resistir a deixar els llocs que havien pres dels homes en la seva absència i tornar a l’esfera domèstica. Algunes d’elles van decidir treure diners als soldats retornats creant night clubs on drogues i alcohol ajudaven a alleujar el trauma bèl·lic.

"Era un aspecte d’aquella època que no coneixia gaire", diu la directora principal de la sèrie, Shannon Murphy, revelada com a cineasta amb El glorioso caos de la vida i com a directora teatral amb Tusk, tusk, una obra escrita per Polly Stenham, igual que Reinas del Soho o, recordem, The neon demon de Nicolas Winding Refn. "Aquelles dones s’havien alliberat durant la guerra i estaven entusiasmades amb les seves vides. Ara havien de fer front al retorn dels marits que, en alguns casos, les maltractaven i restringien el seu marge d’acció". Hi havia una cosa irresistible en la idea d’acostar-se a les rebels, o més en concret, les gàngsters nascudes d’aquell moment històric particular.

Recreació honesta

La premsa britànica ha insistit a parlar de Reinas del Soho com una Peaky Blinders amb (encara més) dones al capdavant, però Murphy assegura no haver vist aquest clàssic popular. "En realitat, quan faig alguna cosa prefereixo allunyar-me de les influències evidents, de material del mateix gènere o època. Quan preparava la sèrie, parlava amb el meu equip, sobretot, de representar honestament la nit d’aquells dies. L’escena de clubs era molt més diversa del que se sol creure. I la gent que creava aquests locals i que hi acudia era molt avançada en termes de moda. L’important era ser fidel a aquesta explosió de creativitat".

La sempre excel·lent Julianne Nicholson (aquests dies també a Paradise) interpreta Kate Galloway, una viuda que deixa la vida rural i munta un club per sostenir la seva filla Evie (Eilidh Fisher); personatge inspirat en la veritable Kate Meyrick, coneguda com la Nightclub Queen del Soho, propietària del llegendari 43 Club de Gerrard Street. Umi Myers és la ballarina Billie Cassidy, espècie de sòsia de l’actriu musical Billie Carleton. Completa el repartiment principal Eliza Scanlen (emotiva protagonista d’El glorioso caos de la vida) com Violet Davies, agent de la policia metropolitana infiltrada al món dels clubs il·legals.

Notícies relacionades

El restaurant preferit de Lamine Yamal

¿Per a què serveix el periodisme musical?

Els drames d’època cada vegada tenen menys cotilles expressives o formals, sobretot quan el que s’intenta és mostrar dones sortint dels motllos establerts; allà queden exemples com Dickinson i The Buccaneers: aristócratas por amor, sèries sobre heroïnes d’alè modern xocant contra societats adustes. "Com que tot el que queda d’aquella època té tons sípia, creiem que era un món en blanc i negre, però en realitat estava ple de color", diu Murphy per justificar un estil visual molt lliure i pop, que inclou els gargots de missatges a la pantalla en tons cridaners. "M’agrada utilitzar el text si pot donar-nos una altra actitud, o sentit de l’humor, o una cosa emocional, o una altra capa en la qual pensar".

També dona una altra capa a la visió aquesta banda sonora tan suggerent i anacrònica: la música original va a càrrec del cor experimental NYX i les cançons que sonen (de, per exemple, The Budos Band, Sexwitch, Warhaus o els déus techno Bicep) no són precisament del repertori popular.