El restaurant preferit de Lamine Yamal

Si li preguntes si és més col·leccionista que restaurador, Husamettin Cifci, conegut com a Semi, respon després de dos segons de silenci que semblen eterns: "No, no, jo soc restaurador". Doncs sort que només es dedica a regentar el Gaudim, que serveix cuina mediterrània "natural, amb protagonisme del producte i un toc modern". Perquè quina col·lecció de samarretes, pilotes i botes de futbolistes cèlebres, retirats com Andrés Iniesta, Steven Gerrard i Michael Laudrup, llegendes com Pelé, Cruyff i Maradona, i estrelles en actiu com Messi, Lamine Yamal i Salah... Unes 300. Totes elles, firmades de pròpia mà.

Res feia presagiar el "somni impensable" de dirigir un restaurant al qual acudeixen els futbolistes més buscats malgrat no comptar amb espais reservats (Rakitic, Busquets, Jordi Alba, Xavi, Piqué, Dembélé... s’asseuen a la sala envoltats de comensals). En els 80, amb 16 anys va sortir de la seva Turquia natal amb una motxilla i sense diners per mirar de guanyar-se la vida i ajudar la seva família. "Érem molt pobres", recorda el menor de sis germans. Caminant, fent autoestop, va arribar a Suïssa i va netejar en hospitals. Després va anar a Alemanya, on va progressar i va llogar un edifici amb uns amics per cuidar gent gran. De vacances a Barcelona va conèixer la seva dona, Paquita Mimó, i es va instal·lar a la ciutat sense saber l’idioma. "Parlava amb les mans, amb els ulls".

¡Però qui va dir por! Sense coneixements de cuina, només amb els ensenyaments de la seva sogra, van muntar Taverna Mediterrània el 2006. "Els clients s’enfadaven amb mi perquè no els entenia", explica Semi, que va estudiar castellà pel seu compte: "No tenia temps per anar a una escola perquè havia de treballar, així que escrivia les frases més utilitzades als restaurants, les llegia i les memoritzava". El negoci va funcionar i van obrir el Gaudim el 2013. Més aforament, més treballadors i més ambició gastronòmica. Arrossos, carns, peixos... Els va costar arrencar, van malvendre el que tenien per salvar l’empresa, van tancar un mes per reinventar-se... "Em vaig posar als fogons perquè els plats no sortien com jo volia i la gent no tornava", explica Semi. "Intentàvem mantenir-nos en Tercera Divisió i no baixar a Quarta. ¡Sobreviure!".

El ‘golàs’ de Rakitic

El restaurant va començar a funcionar. "Si bé sense luxe ni disseny ni cap de sala ni sommelier, perquè som humils", recalca. Fins que va arribar el golàs que el va fer pujar a Primera. De Rakitic: li va agradar tant el Gaudim que el 2019 va penjar una foto al seu mur amb Semi. A partir d’allà, van començar a visitar-lo futbolistes del Barça.

Notícies relacionades

Gàngsters femenines i energia punk

¿Per a què serveix el periodisme musical?

No tan sols això. Una periodista anglesa que coneix Semi sabia que el Liverpool és el seu segon equip preferit. I com que ella també coneix Gerrard, li va recomanar el lloc. L’exfutbolista dels red devils va aparèixer un dia amb una samarreta firmada per tots els membres de l’equip. Després li van arribar les de Salah, Virgil, Mané... I Semi va pensar que podria demanar algun objecte firmat als cracs que freqüentaven el seu local, una cosa que ara no fa perquè ja és tota una tradició que qualsevol astre que acudeix al Gaudim l’obsequiï amb una samarreta, una pilota, unes botes...

Mentre prepara els arrossos que tant li agraden a Rakitic (de gambot, de costella de be i pollastre...), mentre broda l’anguila, especialitat de la casa, i li demana a Yamal que continuï sent tan humil i senzill ("és molt professional, cuida moltíssim l’alimentació, res de greix ni dolços)", i mentre serveix garota amb tàrtar de gamba i caviar o carpaccio d’orada o miniburgers a Cubarsí, a Casadó, a Ferran Torres i a Araujo, Semi va pensant com fer buit a tanta samarra, a aquesta col·lecció creixent que, més que de primera, és de Champions.