Pere Lluís Font, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El jurat reconeix l’"humanisme i civisme compromès" del pensador i el seu paper capital per "crear un llenguatge filosòfic en català".

Pere Lluís Font, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
2
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

Raimon va obrir el 2014 la via dels cantautors, camí pel qual potser algun dia pugui colar-se Jaume Sisa, i Pere Lluis Font (Pujalt, 1934) s’ha convertit, als seus gairebé 91 anys, en el primer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a la filosofia i la teologia. El guardó amb què Òmnium Cultural reconeix des de 1969 la carrera i l’exemplaritat intel·lectual d’una personalitat de la cultura catalana obre així pla i celebra l’"humanisme i civisme compromès" de Pere Lluís Font i el seu paper capital a l’hora de "crear un llenguatge filosòfic en català".

"És una de les figures intel·lectuals de més prestigi per la defensa i l’estudi dels referents del pensament crític de la modernitat europea. Ha construït un model de savi humanista que es compta entre els més potents de la cultura catalana", va voler destacar el president d’Òmnium, Xavier Antich, a l’anunciar el guardó, dotat amb 20.000 euros.

"No sabia que fos tan bo", va ironitzar el guanyador després d’una glossa amb què Antich va remarcar la seva condició de baluard del pensament i la cultura catalana. "M’ha fet gràcia que se’m presenti com a filòsof, perquè és una cosa massa important, massa solemne. Jo he sigut professor de filosofia, l’he explicat i l’he ensenyat, però els grans mestres són els grans creadors, i jo no puc comparar-me amb ells de cap manera", va dir Font.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2025, amb el qual el jurat ha buscat també "reconèixer l’aportació de la filosofia a la cultura catalana" i corregir l’anomalia que cap filòsof hagués pujat encara al podi, s’entregarà el 2 de juny al Palau de la Música.

El jurat, format per Maria Campillo, Judith Carrera, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Marta Nadal, Jaume C. Pons Alorda, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Salvador Sunyer, també destaca la tasca com a editor i traductor del pensador del Pallars Sobirà i el seu treball constant en favor de la llengua. "Si perdem la llengua, perdem la nació, la cultura i el país", va defensar el premiat, per a qui aquest "inesperat" guardó conjuga "les dues grans passions" de la seva vida: "Catalunya i la filosofia".

Notícies relacionades

Traductor al català de Descartes i Pascal, editor, també en català, de l’obra de Montaigne, Spinoza i Kant, entre molts d’altres, i codirector des de 1981 de la col·lecció Textos Filosòfics, Pere Lluís Font summa més d’un centenar de títols publicats dedicats a la història de la filosofia moderna, el pensament català i cristià, i la filosofia de la religió. La seva traducció de Pensaments, de Pascal, comparable segons Antich al que Carles Riba va fer amb L’Odissea, li va valer el Premi Nacional de Traducció el 2022 i el Premi PEN Club català.

Mestre de diverses generacions de filòsofs, Font és llicenciat en filosofia i teologia i ha sigut professor d’Història de la Filosofia Antiga a la UB i de Filosofia Moderna i Filosofia de la Religió a la UAB, a més de fundador de la reconstituïda Societat Catalana de la Filosofia i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana. La seva última obra, una traducció al català dels poemes essencials de Joan de la Creu, és també la penúltima, ja que acaba d’entregar La filosofia al natural, que publicaran ben aviat la Universitat de Barcelona i la de Lleida.