BCN construirà les antenes de la següent gran missió a Mart

Aquesta empresa espanyola, especialitzada a desenvolupar projectes aeronàutics i espacials, serà l’encarregada de desenvolupar diversos sistemes essencials per al funcionament del rover Rosalind Franklin, un enorme tot terreny de més de 300 quilos que es dedicarà a trepar pel terra de Mart a la recerca de traces de vida passada o present, així com del mòdul de descens que portarà aquest vehicle d’exploració sobre la superfície marciana. L’objectiu d’aquesta missió, a diferència de les seves antecessores, serà realitzar perforacions de més de dos metres de profunditat, extreure mostres del subsol marcià protegides de la radiació i les temperatures extremes i analitzar-les per entendre si aquest terreny hostil és compatible amb l’existència de vida.

Buscar rastres de vida extraterrestre

Segons explica Zorita, Sener està treballant en components "imprescindibles per a la missió" com, per exemple, el sistema de posicionament i translació del trepant amb què Rosalind Franklin intentarà buscar rastres de vida extraterrestre. També estan desenvolupant parts essencials del tot terreny marcià, com el sistema que permetrà el desplegament dels panells solars que proporcionen al vehicle l’energia necessària per funcionar, les antenes de comunicació que connecten el tot terreny marcià amb els orbitadors i el sistema umbilical que connecta el rover amb la seva plataforma de referència marciana i l’alimenta d’energia per mantenir-lo operatiu. Pel que fa al mòdul de descens, l’empresa espanyola està desenvolupant el tren d’aterratge, els sistemes de separació entre el mòdul de descens i la nau nodrissa així com els sistemes de comunicació.

Components estructurals

Notícies relacionades

La revolució del ‘barre’ aterra al Vallès Occidental

TV3 retrata un assassí en sèrie a la Barcelona de la covid

"Es tracta d’uns components estructurals que permeten el correcte funcionament de la missió. Aquest rover també comptarà amb instruments científics d’alta precisió, però res d’això té sentit si el vehicle no té energia per funcionar o no pot transmetre les dades correctament", argumenta Zorita, que estima que el desenvolupament dels sistemes crítics d’aquesta missió requerirà "més de 100.000 hores d’enginyeria" i la participació de desenes de persones a temps complet a totes les seus de l’empresa, especialment en el cas de les instal·lacions de Bilbao, Barcelona, Madrid i Polònia. "Es tracta d’un repte que afrontem amb molta il·lusió", afirma aquest enginyer aeronàutic.

La missió Rosalind Franklin porta gairebé una dècada de feina a l’esquena. Al principi el desenvolupament va ser liderat per l’Agència Espacial Europea (ESA) i la seva homòloga russa, Roscosmos. Es va dir que s’enlairaria a principis del 2020, però a última hora el llançament es va posposar a causa d’alguns retards tècnics i, sobretot, als impediments derivats de la pandèmia de la covid-19. Els treballs van prosseguir al ralentí fins al 2022 quan, després de la invasió d’Ucraïna, tots els estats membres de l’entitat europea van acordar suspendre la col·laboració amb Rússia en aquesta missió. El projecte va quedar en l’aire durant mesos fins que, el novembre d’aquell any, es va aprovar un augment del pressupost europeu en exploració espacial per poder així portar a terme aquesta missió de manera autònoma. Ara, segons afirmen els seus impulsors, si no hi ha més imprevistos tot apunta que Rosalind Franklin partirà, per fi, el 2028.