El conte de fades més fosc

Tercer llargmetratge del suec Magnus von Horn (Sweat), La noia de l’agulla s’inspira en un terrible cas real que va tenir lloc a Dinamarca a principis del segle XX. La mainadera Dagmar Overbye va ser acusada d’assassinar entre 9 i 25 nens, un d’ells el seu propi fill. El seu periple criminal es va estendre gairebé una dècada, de 1913 a 1920, i el que es coneix dels seus assassinats és òbviament esborronador. El cineasta explica aquesta història a través d’un personatge de ficció, una jove embarassada i sense ocupació que intenta sobreviure en una Copenhaguen desolada. La seva vida es creua amb la de Dagmar.

La noia de l’agulla parteix d’uns fets reals esborronadors i els explica sense por. I és, en essència, una pel·lícula sobre la fatalitat. El seu director juga fort, i és raonable preguntar-se per què algú decideix explicar aquesta història i fins i tot esquivar-la voluntàriament. La duresa de la història, la brutalitat de l’escenari i la foscor dels materials que la travessen (la dissort, la desesperació i el mal) fan d’aquesta una pel·lícula difícil de veure. L’ésser humà hi pateix i l’ésser humà és cruel. Però, sense tenir por d’abordar l’horror de manera frontal, el seu autor esquiva els recursos narratius i de representació més obvis (la gratuïtat, l’efectisme) i troba vies d’aproximació molt més intel·ligents i estimulants.

Entre els èxits del film, rodat en blanc i negre, hi ha el seu to de conte de fades, el simbolisme de les seves imatges (la utilització de l’aigua és sublim) i, fins i tot més important, la decisió de Von Horn i la seva coguionista, Line Langebek Knudsen, d’anteposar la complexitat de l’ésser humà (i de l’època que li ha tocat viure) a la virulència i l’abjecció de les seves decisions i accions.

Notícies relacionades

Torna Cap Butaca Buida amb el repte d’omplir 80.000 butaques el proper 22 de març

Un jutjat de Barcelona estudia parar la distribució del llibre amb el testimoni de José Bretón

‘La noia de l’agulla’ 

Magnus von Horn (Estrena: 21/3/2025)