El desig i les seves males arts

Alain Guiraudie s’ha consolidat com un retratista virtuós del desig humà i dels efectes alliberadors que pot tenir rendir-se a les passions reprimides sense atendre els límits i les expectatives socials tradicionals. Aquí torna a vincular els impulsos sexuals amb la mort –negant-se a adoptar moralismes sobre l’un fins i tot quan condueix a l’altra– i a fer anar un absurdisme impàvid però desenfadat. Pot ser que no sigui tan sexualment explícit com alguna obra prèvia, El extraño junto al lago (2013), per exemple– però les seves idees són igual de provocadores.

Un jove torna anys després al seu poble natal i la seva presència comença a alterar bona part dels habitants. La creixent tensió condueix a un assassinat abrupte, i el protagonista intenta cobrir les seves petjades mentre brega amb anhels propis i aliens. Mentre explora el desig en les seves múltiples formes –luxúria, amor filial, misericòrdia–, el film efectua hàbils canvis tonals. Per moments evoca Teorema, part del seu metratge és un thriller campestre amb un ull posat a Hitchcock i un altre a Chabrol sense deixar de fer servir un humor cada vegada més subversiu, i arribat el moment s’erigeix en una afilada disquisició filosòfica sobre la culpa, la redempció i la necessitat de transgressió.

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

‘Misericordia’

Alain Guiraudie (Estrena: 21/3/2025)