Els significats ocults de la corbata

Models, presentadores, tertulianes, reines, princeses, primeres dames, polítiques... Totes han acabat fent-se el llaç. Sigui com a corbata o camisa llaçada, l’accessori es complementa a més amb la resta de l’uniforme de treball masculí.

Un tern o un dues peces de ratlla diplomàtica amb els cabells engominats i una actitud i postura emulant el dandi home. Algunes com ara la primera dama nord-americana Melania Trump, la reina Letizia i la vicepresidenta Yolanda Díaz simplement han volgut seguir "les tendències" (amb el perill que comporta: si només vas a la moda acabaràs passant de moda i no transcendint com quan marques un estil).

Ja fa tres anys que les passarel·les insisteixen a presentar la dona masculinitzada (no abandonen la cultura del gènere, només es decanten pel predominant: el masculí). Els dissenyadors fan el que poden: dins del disseny de moda ja està tot inventat, així que des de l’última revolució portada pels japonesos a través de la desconstrucció, i després seguida pels anomenats Sis d’Anvers, que pràcticament només contemplem revisions periòdiques.

Diferents significats

L’ús de la roba d’home pot tenir diferents significats. En els anys 20 i 30 del segle passat, l’actriu Marlene Dietrich i la dissenyadora Coco Chanel buscaven projectar trencar amb les regles estètiques de gènere. L’adopció de pantalons, granotes, jerseis i roba de treball de pares, marits i fills durant l’època de les dues grans guerres i els texans dels anys 60 i 70 són serioses crides a la igualtat sexual. Als anys 80, l’esmòquing femení del dissenyador Yves Saint Laurent o els vestits jaqueta de Giorgio Armani pretenien demostrar que les dones podíem fer el mateix que els homes amb poder (d’aquí venen les camises llaç de Margaret Thatcher).

Avui, quan un nou auge de masclisme i ressentiment sembla amenaçar el que han aconseguit aquests anys les dones també en l’àmbit estètic, recórrer novament a la vestimenta masculina es podria intuir com una defensa de les conquestes assolides (la demòcrata Kamala Harris amb els seus sempiterns vestits pantaló estructurats durant la campanya contra Donald Trump). No obstant, la premi Pulitzer Alison Lurie assenyala al seu llibre El lenguaje de la moda que l’estil Annie Hall (el de l’actriu Diane Keaton a la pel·lícula de Woody Allen del mateix títol) pot transmetre alhora un irònic missatge antifeminista.

Notícies relacionades

La defensa de Depardieu no aconsegueix anul·lar el judici

Lisi del Castillo: "Vestim moltes famoses, però el negoci són les núvies del barri"

La corbata va néixer curta, un mocador que les esposes van nuar al coll dels mercenaris croats que partien a combatre en la guerra dels Trenta Anys. Als gals, sempre pendents de la coqueteria, els va fascinar la cravate. Des d’aleshores ho resisteix, tot i que ara molt més fluixa del que en veritat és, i molt més fina, ja no tan inflada com en altres èpoques. No sé si m’explico... Les muscleres, la bragueta i la corbata són peces amb tant contingut i pretensió sexual com un taló, un wonderbra o un tanga; només que en ells el pecat sexual és menor, gairebé invisible socialment.

Per a la psicoanàlisi, la corbata és el símbol fàl·lic per excel·lència de l’armari de la roba masculí. I en aquest sentit, algunes tenim ben clar que no sentim cap enveja de penis i ens repel·leix aquest pervers suggeriment a masculinitzar-nos a costa de desfeminitzar-nos. Per això, tot i que guardis una preciosa corbata feta enterament de perles que la teva tia va comprar en un viatge a l’Expo de Sevilla, la contemples i deixes la joia guardada. Perquè t’has promès que no et penjarà mai com una soga al coll. Almenys mai ni per modes, pors o creences de gènere que avui continuen repetint que tot el que és seu és més poderós que la teva magnífica faldilla de tul rosa.