Karla Sofía Gascón, actriu: "Soc menys racista que Gandhi"

La cacera de Hollywood contra (Madrid, 1972) no ha pogut amb ella. Malgrat els insults i les crítiques generats pels tuits racistes i xenòfobs que va publicar entre el 2019 i el 2024, l’actriu s’ha mantingut dreta. Ahir ho va demostrar en un dinar a Madrid en què va presentar el llibre Lo que queda de mí, que publica l’editorial Almuzara i arribarà a les llibreries dimarts vinent.

"A mi no m’ha de perdonar ningú res, a menys que sigui algú que se senti al·ludit sobre les coses que he pogut fer en la meva vida. Que vingui llavors i m’ho expliqui. He vist molta hipocresia en gent que criticava alguna cosa però feia el mateix que criticava. He vist moltes persones que parlaven de mi sense conèixer-me. Que si soc un senyor de Vox, que si soc racista... Simplement perquè han preferit creure això", va dir l’actriu i també escriptora durant un dinar amb periodistes. "Soc menys racista que Gandhi i menys votant de Vox que Echenique", va dir.

"M’agradaria saber què van dir certes persones que em van criticar després dels atemptats de l’11M. Jo només he comentat notícies, i no permetré que ningú digui que blanquejo el nazisme. Em sembla una tonteria. Però, si ho hagués intentat explicar durant la voràgine, hauria sigut impossible. No volia donar aliment a aquest odi. No tenia sentit. Era igual el que digués, perquè tot seguiria pel mateix camí. Quan algú té una idea de tu, és igual el que facis".

Comentaris racistes

En relació amb els comentaris racistes que expressaven aquelles publicacions a les xarxes socials, "de les quals ni me’n recordava", va admetre que "podien no ser justes amb certes persones. Els musulmans els respecto, però no el terrorisme ni els fanatismes. Per desgràcia, a Espanya hem viscut molts problemes amb aquestes qüestions. I tu, com a ciutadà, reacciones a les notícies. Igual que jo he vist reaccionar els altres a les coses que sortien sobre mi". Lo que queda de mí no és exactament, segons la seva autora, "una biografia, "perquè el vaig escriure a partir de moments que són de ficció, per això li toca al lector esbrinar el que és veritat i el que no". Reconeix que escriure’l no va ser gens fàcil. "Hi va haver moments en què no podia seguir perquè era molt dolorós; vaig posar-hi tota la meva ànima".

Notícies relacionades

‘Sorda’ fa bons els pronòstics i triomfa a Màlaga

Cap Butaca Buida se supera en la seva segona edició

El llibre va ser editat en el seu moment a Mèxic i l’havia de publicar a Espanya Dos Bigotes, editorial que es va desentendre del projecte arran dels tuits de Gascón que van generar la increïble tempesta que va acabar afectant la carrera d’Emilia Pérez als Oscars i a les seves possibilitats d’aconseguir l’estatueta a millor actriu (que va ser per a Mikey Madison). Se centra en l’etapa de la seva vida en la qual va portar a terme la seva transició. "Un moment difícil en el qual, com ara, em vaig trobar en una situació complicada. Tot es va esfondrar al meu voltant".

Explica l’actriu que ja ha escrit tres llibres i que ja està treballant en el quart. "No deixo que ningú escrigui per mi –detalla–. Escric com parlo. Hi poso molta passió i no m’agrada recrear-me en el que hi ha al voltant, m’agrada ser directa", diu, i assegura que aquest li sembla "un llibre meravellós". "No és una biografia perquè no hi ha cap nom que sigui real. La meva història personal, amorosa, és complicada, no escarmento. Per això la vida sempre em posa als mateixos llocs, perquè continuï aprenent. El llibre parteix de la base que llavors estava en una relació complicada amb una senadora de la República de Mèxic. I té elements molt interessants relacionats amb la política, amb com vaig viure tot allò... Coses que van ser molt difícils".