Versió tova i càndida

Escena de Blancanieves, con Rachel Zegler y los enandos creados de forma digital.

Escena de Blancanieves, con Rachel Zegler y los enandos creados de forma digital. / Disney

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Disney continua revisant en imatge real els seus grans èxits del cine d’animació. Després de Ventafocs, La sireneta i Cruella, ara li toca el torn a la fantasiosa història de la Blancaneu i els set nans. A la jove assassinada amb una poma enverinada i a la malvada madrastra que posa el verí a la fruita les encarnen Rachel Zengler, massa dolçassa, i Gal Gadot, poc sinistra. Els set nans són digitals i destaquen el narcolèptic Dormilega i, sobretot, Mudet, a qui la Blancaneu empodera ensenyant-li a xiular. El caçador que perdona la vida a la princesa és de raça negra. En comptes d’un príncep, és un proscrit ben plantat el que s’enamora de la Blancaneu i finalment la torna a la vida amb un petó.

La primera meitat del bosc té arbres vivents; la segona és un edèn de cervatons i cuques de llum. El mirall que utilitza la madrastra perquè li digui qui és la més guapa adquireix la forma d’una màscara grega. Els colors de la pel·lícula són pur pastel i hi ha uns sis o set números musicals. Cap canvi digne d’esment ni aportació que posi en relleu el conte en ple segle XXI. És més, el film llima totes les asprors, amb prou feines hi ha tensió, la part tenebrosa és massa breu, la bruixa no inquieta i l’almívar flota per tot el metratge.

Notícies relacionades

‘Blancanieves’

Marc Webb (Estrena: 21/3/2025)

Temes:

Cine