Com ser real sense jugar a ser-ho

Sense fanfarroneries ni tampoc estridències, sense mostrar feixos de bitllets de dubtosa pertinença sobre una taula qualsevol d’Ikea. Mushka és, sense tot això, la més real sense jugar a ser-ho, i es mostra només –que no és poc– "beneïda", sabedora que "Catalunya es posa sexi quan començo una gira" com diu en la introductòria Zig zag, perfecte començament per al seu últim disc, Nova Bossa, i per al seu concert de presentació d’ahir en un Sant Jordi Club ple de feromones.

Excitant i excitat inici mamber (El mambo, Xarnega) d’una banda a l’altra, acompanyada per set músics igual d’inquiets que és ella, Mushka és transparent fins i tot per ensenyar com de ràpid li batega el cor a l’arrencar la seva gran nit, per interpretar la carta d’amor que és Mimenina o batallar en una cúmbia amb Guillem Gisbert, tot un tractat de pau generacional firmat per La Patrona, com la van anomenar des de 31 FAM, o La Reina de Catalunya, com la van anomenar ahir a la nit mateix The Tyets.

No els falta raó, es va demostrar en una foto final plena de col·legues (i, espòiler, familiars), Mushka és al mig –o a dalt– de tots ells sense deixar anar la mà dels que l’han acompanyat en el vertigen de la seva carrera. Per allà, per aquesta desfilada d’amics, va passar també Julieta, amb els decibels que comporta la seva presència a l’escenari, per compartir els temes No m’estima i Vaya liada. L’ambient el va haver de calmar Mushka –compte, ara també als seus balls– amb la trencada El disfraz, excel·lent peça de SexySensible.

Etapa nostàlgica

Però té ja cançons per canviar el ritme diverses vegades, o oferir la sola presència del xaval de moda, 8belial, que va aparèixer abans de la fundacional Nova Bossa, himne d’una etapa nostàlgica –"la meva vida era igual de vàlida abans d’això"– que ahir a la nit va fregar la llàgrima. Impossible no destacar entre l’enrenou les seves cançons pausades, introspectives (Entre el fum), exercici, el de mirar cap endins, que domina com ara, es pot afirmar, domina l’escena. "Gràcies als que em van venir a veure al principi, quan portava gorra i no tenia ni un duro", va dir en un dels seus discursos.

Mushka puja de nivell pletòrica, ara amb alguns duros més, però amb duros posats on toca per crear un espectacle rodó amb un final –gran versió salsera de Sembla mentida– digna de sambòdrom. I sí, la nit la va rematar juntament amb Bad Gyal amb la seva col·laboració Sexesexy. Però, per si encara dubtaven, Mushka ja no és la germana de ningú. Una altra cosa és Irma Farelo i Solé.

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

Mushka

 Sant Jordi Club