El cine de Hollywood evita plantar cara aquest cop al president Trump

Sorprèn aquesta decisió ja que, el 2022, la mateixa plataforma, Disney+, va estrenar el film Mundo extraño, en què un noi s’enamora d’un altre noi i l’hi explica al seu pare sense cap problema.

El mateix any va arribar Lightyear, que incloïa un petó entre dues dones. Aquesta escena havia sigut eliminada en un primer muntatge, però l’estudi va decidir incloure-la perquè no semblés un efecte de l’aprovació del projecte de llei conegut com Don’t say gay, promogut pel senat republicà de Florida a fi d’eliminar a les escoles qualsevol referència a la identitat de gènere i l’orientació sexual.

Donald Trump va tornar a assumir la presidència dels Estats Units el 25 de gener del 2025 i, segons Disney, la decisió de prescindir del personatge transgènere a En la victoria o en la derrota es va prendre durant l’estiu del 2024. No sembla haver-hi aparent relació causa-efecte, però és obvi que fa vuit mesos podia intuir-se qui seria el nou inquilí de la Casa Blanca. Bob Iger està al darrere de la decisió. Ja va ser president i conseller delegat de Disney entre el 2000 i el 2020. Jubilat el 2021, la companyia li va demanar que tornés un any després i ara exerceix de director executiu i és qui pren les decisions estratègiques –i també les ideològiques– més importants de l’empresa.

Massa polítiques

Per a Iger, algunes pel·lícules, tant de Disney com de Pixar, s’havien tornat massa polítiques. Era qüestió de tornar a una imatge més neutra i "nete". El 2023 ja va decidir eliminar un episodi de Moon girl i Dinosaurio diabólico –una sèrie d’animació creada per Laurence Fishburne per a Marvel i distribuïda per Disney Channel– en què també apareixia una persona trans.

Tornant a En la victoria o en la derrota, la polèmica no va acabar amb la supressió de les línies de diàleg transgènere, sinó que en el primer episodi una noia anomenada Laurie reafirma el seu cristianisme i diu abans d’entrar en joc: demano a Déu que li doni força per agafar una pilota o batre-la. Des de 1996, en una escena d’El geperut de Notre-Dame, cap personatge d’una producció de Disney havia aparegut resant a Déu.

L’autocensura ideològica s’ha imposat a Hollywood en períodes diferents al llarg de la història, però també és veritat que en etapes marcades per polítiques regressives del Partit Republicà van florir pel·lícules a la contra i que els sectors progressistes de la indústria del cine han tingut sempre un pes considerable, de Warren Beatty a George Clooney i de Jane Fonda a Meryl Streep.

L’agressiva política de Trump fa efecte no només en la producció, sinó també en la distribució i exhibició d’unes determinades propostes que no combreguen amb el seu ideari. És el cas de dos documentals de l’any passat que continuen sense trobar distribució als EUA ni en sales ni en plataformes. No other land, oscaritzat film realitzat per un palestí i un israelià entorn de la violència dels colons israelians a la franja de Gaza –disponible aquí a Movistar Plus+ i a Filmin– es va projectar fa uns dies en una sala alternativa de Miami Beach i l’alcalde de la ciutat vol tancar el cine en qüestió. Union, premi especial del jurat a Sundance, retrata la formació d’un comitè d’empresa en un magatzem d’Amazon a Staten Island.

D’altra banda The Hollywood Reporter es feia ressò fa un parell de setmanes del desencant imperant en aquests moments entre els sectors més progressistes del cine nord-americà. El 2017, quan Trump va accedir a la seva primera presidència, la part més combativa de Hollywood va oposar resistència. Trump no ha depassat encara els dos mesos del seu segon mandat i la sensació que es respira és que els intèrprets, directors, guionistes o productors més liberals contemplen la situació amb una certa indiferència. L’última entrega dels Oscars va ser un bon baròmetre: menys discursos dels esperats entorn de la diversitat o les polítiques socials.

Vuit anys després

En la cerimònia dels Oscars del 2017 guanyava el premi a la millor pel·lícula Moonlight i Warren Beatty, després de l’error d’atorgar-lo a La La Land, va celebrar que el cine representés el respecte per la diversitat i la llibertat. Beatty ja no està per a gaires arengues, però convé recordar que va ser un dels representants de l’star-system del Nou Hollywood més compromès políticament, i que va arribar a recriminar en públic a Frank Sinatra uns comentaris en contra dels al·legats d’arrel política a la gala dels Oscars.

Trump havia començat la seva particular immersió en la idea d’"Amèrica primer", o "Amèrica per als americans", però l’Oscar per al film de Barry Jenkins, amb protagonistes de raça negra i homosexuals, demostrava que almenys a Hollywood no ho tindria tan fàcil.

Avui, vuit anys després, i després de successos tan delirants com l’assalt al Capitoli de gener del 2021, l’ala esquerra de Hollywood no sembla que estigui per oferir la mateixa resistència.

Tot sembla indicar que, almenys en les pel·lícules produïdes pels grans estudis i les plataformes, es notarà l’efecte de la defenestració de les polítiques de la diversitat i la inclusió empresa per Trump.

Disney sembla ara mateix un dels seus grans aliats. A més de la minimització de tot el relatiu al personatge que no se sent identificat amb el sexe assignat al néixer en la sèrie En la victoria o en la derrota’, la companyia acaba de cancel·lar una sèrie entorn de la princesa de raça negra Tiana, protagonista d’un exitós film del 2009 Tiana y el sapo.

Melania i Amazon

Amazon Studios ha pagat 40 milions d’euros per distribuir un documental dedicat a Melania Trump que dirigeix Brett Ratner, realitzador acomiadat de Warner el 2017 després d’haver sigut denunciat per abusos sexuals. Igual com Paramount, Amazon s’afegeix a la causa trumpista: s’havia compromès en els últims mesos a executar les polítiques de la DEI (Diversitat, Equitat, Inclusió) i contractar com a mínim un intèrpret negre, llatí, asiàtic o de l’Orient Mitjà per a cada una de les seves produccions de cine i televisió, però les ha anat disminuint gradualment.

La diversitat és el gran concepte per erradicar per part de Donald Trump. El Tribunal Suprem dels EUA ja va anul·lar el juny del 2023 la discriminació positiva adduint que és contrària a la igualtat constitucional.

Notícies relacionades

La revolució del ‘barre’ aterra al Vallès Occidental

TV3 retrata un assassí en sèrie a la Barcelona de la covid

Convé no oblidar que l’agost del 2019 Universal va decidir cancel·lar l’estrena de La caza –un film sobre un grup de demòcrates i republicans convertits en preses d’un misteriós caçador humà– després de les crítiques abocades per Donald Trump coincidint amb diversos tirotejos massius al país.

Aquell film va arribar estigmatitzat a les sales vuit mesos després. Trump va arribar a dir llavors que Hollywood volia crear i inflamar el caos i que seria molt dur amb ells. Sembla que finalment s’han acabat prenent seriosament l’advertència.