Més ganxo que transcendència

Tres anys després del terratrèmol de l’Ay mamá, Rigoberta Bandini segueix l’agenda que la va projectar com a símbol generacional i heroïna feminista. Les seves noves cançons deixen anar missatges agredolços sobre la fagocitació de la dona objecte, la necessitat patològica d’una validació exterior, la realització a través del consumisme... Paula Ribó no necessita àvia i si abans va ser emperadriu, ara s’alça com Jesucrista Superstar en un doble àlbum que ve a alleujar i donar confort moral a les de trenta i tants catatòniques, en el seu trànsit de la joventut clubber al repte quotidià de canviar uns bolquers.

El disc s’ha anat presentant a partir d’una reguera de singles que enfocaven tota aquesta narrativa. Si muriera mañana va sonar com un mer pòrtic, amb el seu missatge de celebració de la vida "sense pors absurdes". La peça més cridanera, Pamela Anderson, apunta a la reparació d’una figura pública que apareix retratada com una víctima ("no supimos quién eras / más allá de tu belleza"), condició que podríem debatre quan parlem d’una actriu que va posar 14 vegades per a la portada de Playboy. Tema propens al chorus aparatós, per cantar en comunitat. Més substanciosa és KAIMAN, amb aquesta esvelta dinàmica disc-pop portadora d’inseguretat: "Dime si soy alguien o si solo soy un fake".

El recorregut complet de Jesucrista Superstar és entretingut, bastant divertit i trufat de ganxos, sonors i lírics, si bé les seves 22 cançons presenten molts alts i baixos (i perden punch en el tram final). Mana el relat, els missatges que Rigoberta vol difondre, amb un llenguatge gracioset. Aquí hi ha Simpática pero problemática (de tornada immediata-histèrica) o Busco un centro de gravedad permanente (una altra tonada in crescendo coral, aquí amb simpatia per Battiato). Hi ha pop bonic i colorista a VuelaaAAaa y Brindis!!! (aquesta, digna de Karina), molt al límit en el tacte juganer de JAJAJA (amb Alizzz en els crèdits), i una notable mitja part com és Soy mayor. Què dir d’aquest himne per a comiats de soltera en un show de boys anomenada Todas tienen ganas de jaleo (amb Juliana Gattas). Poètica de camioner resignificada: "Todas las mujeres tienen ganas de empotrarte, chico".

Sense cançons perdurables

Notícies relacionades

Ralph Fiennes rebrà el Premi d’Honor del BCN Film Fest

‘Fantàstic Ramon’ obre el Lliure a actors amb diversitat funcional

Ella és una fan de la cançó melòdica clàssica i això es filtra en el seu duet amb Luz Casal (Canciones alegres para días tristes) i, més encara, en Aprenderás (amb Carmen Lancho), tema amb fons d’autoajuda i aquesta sentència final potser autoparòdica: "Tú confía que algún día monetizarás tu herida".

Però bromes, picades d’ullet i ocurrències a banda, el que importa són les cançons perdurables, i aquest Jesucrista Superstar no en va gaire sobrat. Un àlbum que podrà funcionar per mantenir viva la foto fixa de Rigoberta Bandini, però una mica curt si es tractava de senyalitzar un disruptiu punt d’inflexió.