Un estudi descarta que els ibers d’Ullastret sacrifiquessin nadons

Les restes de nadons d’Ullastret, jaciment iber que data de l’edat del ferro (primer mil·lenni abans de Crist), s’han anat excavant des de la dècada de 1950 i els últims estudis antropològics es van fer als anys 90. L’equip d’investigació de la UAB ha estudiat totes les restes recuperades, de 15 individus en total, amb tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i, per primera vegada, anàlisis genètiques i d’histologia dental, per traçar el perfil biològic complet. Així mateix, ha revisat tota la documentació arqueològica existent i ha estudiat de nou el context funerari.

Morts prematures

L’estudi revela que vuit dels nadons eren nenes i cinc eren nens, mentre que als dos individus restants no va ser possible practicar-los anàlisis genètiques. Algunes de les inhumacions corresponen a morts prematures durant la gestació, però la majoria són de fetus complets i d’individus amb una supervivència postnatal de fins a 12 setmanes.

"Les anàlisis biològiques ens han permès obtenir l’edat i el sexe dels nadons i aprofundir en les possibles causes de la mort –va assenyalar Assumpció Malgosa, catedràtica d’Antropologia de la UAB i coordinadora de l’estudi, en la presentació-. Passem així de les teories a les evidències".

Malgosa va remarcar que l’estudi arqueològic indica que els enterraments eren una "pràctica íntimament associada a l’àmbit domèstic" que arrelava els nadons morts en "l’esfera social dels vius".

I és que tots els individus van ser inhumats en espais domèstics, alguns amb un pòrtic avançat que hauria servit com a magatzem o espai de transformació d’aliments o de treball artesanal. Aquesta vinculació a l’àmbit domèstic descarta que es tractés de dipòsits rituals al voltant d’un altar, com es va plantejar anteriorment.

"Tot apunta al caràcter ritual familiar dels enterraments i ens mostra una part molt íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons, sense diferenciar per sexe, es quedessin a les cases", va explicar Carolina Sandoval, investigadora predoctoral de la UAB i primera autora de l’article científic publicat a Trabajos de prehistoria.

"Cap dels enterraments és als edificis palatins o aristocràtics de grans dimensions excavats –va aprofundir Gabriel de Prado, responsable del MAC-Ullastret–. La majoria van ser senzills, consistents en fosses sense revestiments ni coberta, i alguns amb fauna associada".

Notícies relacionades

Els petons impossibles

Un grup d’intel·lectuals demanen garantir l’autonomia de la cultura catalana

La investigació desmunta la hipòtesi dels sacrificis rituals de nadons, però no aclareix per què no es cremaven els cossos de nadons. "La població ibera practicava la cremació dels seus morts, però encara es coneix molt poc d’altres pràctiques socials i rituals, com les que involucren directament nadons", va exposar Sandoval.

El jaciment d’Ullastret és un dels conjunts arqueològics més destacats de l’edat del ferro en el Mediterrani occidental pertanyent a la cultura ibera. La ciutat tenia entre 5.300 i 6.000 habitants que la convertien en tota una "metròpolis", va dir De Prado. Les dues zones arqueològiques principals del jaciment són l’Illa d’en Reixac, amb un 5% de la superfície excavada fins ara, i el Puig de Sant Andreu, on s’ha excavat el 20%. Les restes dels nadons s’han estudiat en el Laboratori d’Antropologia Biològica de la UAB.