"Rock-and-roll visceral, il·luminat, àcid, etern"

Patti Smith va actuar per primera vegada a Espanya el 20 d’octubre de 1976, a Badalona. Reconstruïm amb ajuda de crítiques de revistes musicals un concert al qual van assistir 5.000 persones i que va coincidir amb l’aniversari del naixement de Rimbaud, data important per a l’artista.

Rock-and-roll visceral, il·luminat, àcid, etern

Patti Smith va actuar per primera vegada a Espanya el 20 d’octubre de 1976 al pavelló del Club Joventut Badalona, amb Radio Ethiopia, el seu segon elapé, acabat de publicar als Estats Units. Cinc mil persones van omplir el recinte. El concert va durar poc més d’una hora, va començar amb una versió de We’re gonna have a real good time togheter, de The Velvet Underground, i va acabar amb Land, de Horses. Entre les dues cançons, Smith i el seu grup van interpretar altres números de Horses (Kimberley, Redondo Beach, Free money i Gloria) i peces de Radio Ethiopia (Ask the angels, Pumping (my heart), Ain’t it strange i el tema titular). Així mateix, van versionar Pale blue eyes (de nou The Velvet Underground) i Time is on my side (popularitzada una mica per Irma Thomas i molt pels Rolling Stones).

La revista mensual Vibraciones va titular així la seva crònica del bolo: Rock’n’roooll!!!. L’autor de la peça, Damián García Puig, va afirmar: "El primer concert de rock-and-roll que s’ha vist i sentit en aquest país". I va afegir: "Rock-and-roll visceral, il·luminat, experimental, àcid, etern".

El setmanari Disco Exprés va antetitular: La poetessa rockera va reunir 5 mil persones. I va titular: Rock de carrer en la seva màxima expressió. Jesús Ordovás, el signant de la crítica, va escriure: "Poques vegades he vist una banda de rock tan descaradament pitjor com la que acompanya Patti". La cantant era una altra cosa, "energia humana pura –amfetamina– desinhibida.

Com a resum de la dualitat: "Mentre el grup es debatia amb el ritme, en una espècie de lluita amb els instruments, Patti saltava, vomitava rius de paraules inintel·ligibles al micròfon, el colpejava, queia a terra com posseïda pels personatges i les visions de les cançons".

Gay Mercader, l’organitzador del concert, no en guarda memòria. No malpensin: a falta d’estructura empresarial, explica, anava de bòlit per les galeries del pavelló supervisant-ho tot. Però abans i després es va forjar entre el promotor i l’artista un vincle prou fort perquè Mercader sigui fins a dia d’avui el contractant habitual de Smith a Espanya. Hi van ajudar gustos musicals comuns i l’educació a França de Mercader. "Rimbaud, Verlaine o Apollinaire formen part de la meva cultura, encara podria recitar alguns versos seus", diu. Ell no ho sabia, però Smith sí, i l’hi va fer notar: el concert de Badalona va coincidir amb l’aniversari del naixement de Rimbaud. "Sempre ho recorda", observa Mercader.

Llegenda rockera de Barcelona

Notícies relacionades

Després de l’actuació, els músics, el promotor i un grup de periodistes van anar a sopar al restaurant Julivert Meu, al carrer del Bonsuccés, on encara es troba. Smith estava "on fire" per la reacció del públic, explica Mercader, i va ser "assetjada" per la premsa.

García Puig va relatar en la seva crítica que durant la interpretació d’Ain’t it strange, Smith, "rebolcant-se per terra", va cridar: "¡Forniqueu aquest temple, forniqueu-me!". El periodista va prosseguir: "En aquell moment tenia la bragueta oberta i els pantalons sospitosament humits". El detall es va convertir en una llegenda rockera barcelonina, com si tots els assistents hi haguessin anat amb prismàtics i no els haguessin apartat de l’entrecuix de la cantant. Hi va haver interpretacions d’índole sexual, tot i que segurament fos una cosa més prosaica. "Patti s’entregava passés el que passés, com ara, i ja està", diu Mercader.

Temes:

Música Estats Units

Inicia sessió 0 Comentaris

La moda catalana pren la 080

Les bessones no normatives