"Rock-and-roll visceral, il·luminat, àcid, etern"

La revista mensual Vibraciones va titular així la seva crònica del bolo: Rock’n’roooll!!!. L’autor de la peça, Damián García Puig, va afirmar: "El primer concert de rock-and-roll que s’ha vist i sentit en aquest país". I va afegir: "Rock-and-roll visceral, il·luminat, experimental, àcid, etern".

El setmanari Disco Exprés va antetitular: La poetessa rockera va reunir 5 mil persones. I va titular: Rock de carrer en la seva màxima expressió. Jesús Ordovás, el signant de la crítica, va escriure: "Poques vegades he vist una banda de rock tan descaradament pitjor com la que acompanya Patti". La cantant era una altra cosa, "energia humana pura –amfetamina– desinhibida.

Com a resum de la dualitat: "Mentre el grup es debatia amb el ritme, en una espècie de lluita amb els instruments, Patti saltava, vomitava rius de paraules inintel·ligibles al micròfon, el colpejava, queia a terra com posseïda pels personatges i les visions de les cançons".

Gay Mercader, l’organitzador del concert, no en guarda memòria. No malpensin: a falta d’estructura empresarial, explica, anava de bòlit per les galeries del pavelló supervisant-ho tot. Però abans i després es va forjar entre el promotor i l’artista un vincle prou fort perquè Mercader sigui fins a dia d’avui el contractant habitual de Smith a Espanya. Hi van ajudar gustos musicals comuns i l’educació a França de Mercader. "Rimbaud, Verlaine o Apollinaire formen part de la meva cultura, encara podria recitar alguns versos seus", diu. Ell no ho sabia, però Smith sí, i l’hi va fer notar: el concert de Badalona va coincidir amb l’aniversari del naixement de Rimbaud. "Sempre ho recorda", observa Mercader.

Llegenda rockera de Barcelona

Notícies relacionades

La successió del Papa Francesc impulsa ‘Cónclave’ a 150 sales de cinema a l'Estat

Xavier Bosch, l’escriptor més venut per Sant Jordi: "Diagonal Manhattan’ és una invitació a adonar-nos que a la vida no tot és feina"

Després de l’actuació, els músics, el promotor i un grup de periodistes van anar a sopar al restaurant Julivert Meu, al carrer del Bonsuccés, on encara es troba. Smith estava "on fire" per la reacció del públic, explica Mercader, i va ser "assetjada" per la premsa.

García Puig va relatar en la seva crítica que durant la interpretació d’Ain’t it strange, Smith, "rebolcant-se per terra", va cridar: "¡Forniqueu aquest temple, forniqueu-me!". El periodista va prosseguir: "En aquell moment tenia la bragueta oberta i els pantalons sospitosament humits". El detall es va convertir en una llegenda rockera barcelonina, com si tots els assistents hi haguessin anat amb prismàtics i no els haguessin apartat de l’entrecuix de la cantant. Hi va haver interpretacions d’índole sexual, tot i que segurament fos una cosa més prosaica. "Patti s’entregava passés el que passés, com ara, i ja està", diu Mercader.