Sateliot, preparada per posar en òrbita 20 satèl·lits el 2026

L’empresa catalana Sateliot necessita llançar una altra quinzena de satèl·lits a l’espai perquè la majoria d’organitzacions susceptibles de treure partit de la seva tecnologia puguin fer-ho. Per aconseguir-ho, necessiten uns 70 milions d’euros, una meta que gairebé freguen amb els dits després d’oficialitzar-se un acord amb el Govern d’Espanya. La Societat Espanyola de Transformació Tecnològica (SETT), un organisme públic que es va posar en marxa l’any passat per canalitzar inversions públiques en l’àmbit de la innovació tecnològica o la transformació digital, invertirà 13,8 milions d’euros en la companyia. Així ho va aprovar ahir el Consell de Ministres.

D’aquesta manera, aquesta tecnològica amb seu a Barcelona suma ja 60 milions d’euros dels 70 que necessita. La meitat ve del Banc Europeu d’Inversions (BEI), que els ha prestat 30 milions d’euros en la primera operació de deute de risc (venture debt) en el sector espacial que realitza aquest organisme financer. 15 milions més els ha injectat el fons espanyol Global Portfolio Investments. I la resta vindrà de nous socis capitalistes. Els tenen pràcticament lligats, afirma Jaume Sanpera, conseller delegat i cofundador de Sateliot, que prefereix mantenir discreció fins a poder posar llaç definitiu a la ronda.

Per a Sanpera, l’operació és clau per diversos motius. Primer, pel suport que suposa a la seva visió, objectiu i ambició. Segon, perquè els dota de prou recursos per avançar en els seus plans. Sateliot va començar a rodar oficialment el 2017, però, fins ara, s’ha centrat en el desenvolupament dels satèl·lits i en els llançaments de prova, així que encara no ha començat a facturar.

L’empresa fabrica satèl·lits que puguin fer arribar internet a zones de la Terra que no en tinguin, sobretot pensant en la internet de les coses (IoT per les seves sigles en anglès). És a dir, que les màquines estiguin connectades a internet. S’han passat gairebé un lustre dissenyant els artefactes, entre el 2021 i el 2023 van llançar els primers aparells experimentals i l’any passat, els primers quatre definitius. El problema és que aquests satèl·lits només donen connectivitat a una màquina quan passen per sobre seu i, tenint en compte que han de fer tota la volta a la Terra, sis són pocs per garantir-ne un ús continu.

Això ho resoldria una constel·lació de 100 d’aquests artefactes, tot i que amb poc més d’una vintena ja podrien garantir l’emissió d’un missatge per hora, que és suficient per al 70% del seu públic objectiu. D’allà els 16 satèl·lits que desenvoluparan i llançaran l’any que ve a l’espai i els 70 milions d’euros necessaris.

Inversió en defensa

Notícies relacionades

Rita Miller Atelier ‘capbussa ’ les seves nòvies en un spa de luxe

Rosario transforma un vell dolor en celebració

En qualsevol cas, amb la primera onada ja poden començar a facturar. Actualment, té lligats 270 milions d’euros en contractes futurs, però preveuen anar avançant fins a facturar 1.000 milions d’euros anuals el 2030. De moment ho fan amb una plantilla de 70 persones, però esperen arribar al centenar aquest any. Totes a Barcelona.

De l’altra banda, el Govern guanya donar ales a una empresa nacional amb una solució entre mans de molt recorregut en el camp de la defensa, just quan Europa ha oficialitzat el seu interès en les dues direccions: potenciar la tecnologia europea per reduir la dependència dels Estats Units i la Xina, i reforçar la inversió en defensa. No és casualitat que un dels inversors de Sateliot sigui Indra (a més de Cellnex o Sepides).