La cadena que aposta per entregar la pasta a domicili

Hi ha hamburguesa, pizza i sushi a tot arreu. Comencen a ser habituals burritos i quesadilles. I ja surt alguna marca que vol entrar al joc amb el kebab. Però en el negoci del menjar entregat a domicili faltava la pasta. "Som els primers a Espanya a fer una cosa com aquesta", afirmen Filippo Teofili i Enrique Garay, cofundadors d’una marca que s’ha proposat ser el següent hit del sector. L’han anomenat Brutalia, l’han muntat a Barcelona (malgrat ser l’un italià i l’altre madrileny) i han facturat un milió d’euros després del seu primer any sencer d’activitat. I ja han començat els moviments per convertir-se oficialment en una cadena a l’estil de Vicio, Deleito o Gonzalez & Co.

"El producte és segurament el que ha marcat la diferència i ha fidelitzat, i també l’esforç que hem fet els fundadors: hem passat 70 hores a la setmana a la cuina, i al sortir, inspeccionàvem que tot estigués bé com a empresa. No ens ho hem dit gaire, però és molt meritori haver treballat 26 hores al dia", reflexiona Teofili sobre a què atribueix haver triplicat el volum de negoci en un any i a tenir expectatives de més de duplicar-lo el 2025.

Curiosament, aquest emprenedor va arribar a Barcelona per desenvolupar la seva passió per la boxa. Però una mica per la covid una mica perquè va veure que no li donaria per viure, va repensar el seu pla i apostar per l’emprenedoria. La idea que més el va convèncer va ser muntar un restaurant italià, però molt més d’acord amb el que busquen les noves generacions. Ell, al cap i a la fi, tenia 20 anys. Abans de posar fil a l’agulla se’n va anar a Austràlia, on és molt fàcil trobar feina en la restauració a canvi d’un sou moltíssim més alt que el d’Espanya. I en les seves estones lliures, va anar treballant en el pla de negoci del que seria Brutalia.

"L’hostaleria d’avui dia ja no és l’hostaleria dels nostres pares, que obres un restaurant i funciona; avui la clau és la restauració organitzada: algú amb cap per a la planificació operativa, apostar per la tecnologia i els software de gestió, la gestió financera...", resumeix Teofili. I aquest algú, per a ell, va ser Garay. Es coneixien gràcies a diversos amics en comú del Col·legi Europeu de Brussel·les i d’estiuejar junts en un poble d’Itàlia, on el cofundador madrileny de Brutalia va arribar gràcies a una de les moltes parades a les quals el va obligar la feina dels seus pares: Brussel·les, San Francisco, Ciutat de Mèxic, Cuba... i Barcelona, on finalment es van acabar retrobant. Garay havia estudiat nutrició i estava una mica capbaix perquè, després del seu primer contacte laboral, no es veia tota la vida fent menús infantils per a escoles. I Brutalia també va ser la seva resposta.

"És un menjar supersà"

Notícies relacionades

IMB School: com aprendre a liderar el negoci de la música

Assimilar tota la nova música ja és impossible: relaxi’s i disfruti

És ell qui més acèrrimament defensa que la pasta no és fast food. "Cal educar en la idea que la pasta és un menjar supersà, l’únic que pots dir és que és calòric, però, a més, és que el nostre producte és molt gurmet", insisteixen tots dos, que reconeixen que venen més al migdia que a la nit, però que van a 300 comandes per diumenge. "Ens hem ficat en una veta de mercat gegant. A Espanya tenim un mercat a disposició valorat en 300 milions d’euros", diuen.

Van constituir oficialment la companyia el juliol del 2023. I ja tenen un local en un passatge entre els carrers de Muntaner i Aribau, gairebé confinant amb travessera de Gràcia, i un altre només de recollida i enviament de comandes al carrer Cristóbal de Moura, entre el Poblenou i Sant Martí. I pensen obrir un tercer punt a Barcelona aquest any, abans de fer el salt a Madrid. Esperen facturar 2,5 milions d’euros a final d’any.