El Cirque du Soleil torna a BCN amb la fel·liniana ‘Corteo’

Presentem alguns dels protagonistes d’aquest xou, un homenatge al circ d’aires fel·linians, creat pel director Daniele Finzi Pasca. Entre aquests artistes hi ha David Repullés, un músic català; Tina Estarli, una exatleta argentina; Andrea Dillon, una acròbata nascuda a Califòrnia, i Marcelo Perna, un actor brasiler que interpreta un elegant pallasso blanc i és el coveure de Mauro, el protagonista.

Confiança, connexió

Tina Estarli, de 29 anys, va entrar fa dos anys en aquesta companyia canadenca després de deixar la gimnàstica artística. "Tot el que sé de circ ho he après aquí. La gimnàstica esportiva és molt més dura físicament, però la competició és cada cert temps. Aquí, en canvi, arribem a tenir 10 sessions per setmana. No entrenes tant però tens moltes més performances davant el públic. El circ és molt bonic. Estic contenta".

En un dels números que fa, l’únic amb xarxa, vola per l’aire des de dalt de tot amb l’impuls dels seus companys tan forçuts. "Necessites molta confiança, connexió, comunicació i resoldre de pressa perquè estàs treballant amb un o dos portadors i tot l’equip. Si hi ha res que surt malament, cal resoldre-ho de pressa". Ella dona les mans a una altra persona perquè la llanci enlaire i una altra la recull després dels seus mortals. "Al circ has de confiar plenament en la tècnica i la professionalisme dels altres. És diferent de la gimnàstica, en què ets tu sola amb l’aparell". El principal risc és caure malament a la xarxa. "Si en lloc de caure al centre ho fas a un costat, surts rebotada cap al costat contrari i te’n vas fora", explica.

Andrea Dillon, com la resta d’intèrprets, també apareix en diversos números. Ella també fa d’àngel enfundada en un vestit elegant que pesa "molt", balla amb la roda Cyr i és una de les protagonistes del bellíssim número dels grans llums penjants. "L’escena dels canelobres és la més lírica", assenyala aquesta dona que va entrar a la companyia el 2019. Executat per dos portadors i dos flyers, és un exercici exigent. "Necessito força, estabilitat, flexibilitat, sobretot quan faig de portadora", assenyala. "El que és més difícil, precisament, és quan he de servir de base per a una altra persona. Soc acròbata aèria i t’asseguro que per fer equilibris subjectant una altra persona necessites una forma física brutal. No només he de mirar per mi. Tinc la vida d’una altra persona a les mans i això requereix una atenció molt especial".

El número amb la roda Cyr és un treball exigent, sobretot pel que fa al cardio. "En realitat, aquests dos exercicis suposen un repte per al cos però són diferents", apunta Dillon, que va arribar al circ a través del teatre i la dansa, una passió que va començar a desenvolupar quan tenia 5 anys. Ni tan sols els estudis d’advocada a la prestigiosa Universitat de Brown la van apartar de la seva passió per l’escena. "A la universitat hi teníem una companyia en què fèiem de tot: teatre de màscares, dansa... Hi vaig descobrir les teles aèries, la meva especialitat, i vaig veure que el circ reunia totes les meves passions: teatre, dansa i habilitat atlètica".

Abans de dedicar-se al circ va tenir una altra vida. "Vaig estudiar Relacions Internacionals i vaig treballar prop de 10 anys en el terreny humanitari ajudant refugiats a Xile, a l’Argentina i també a Grècia després d’esclatar la guerra a Síria el 2016". En aquestes tasques va aprofitar els seus coneixements en arts escèniques per aplicar-los sobre el terreny. "Em vaig encarregar d’organitzar classes de teràpia de moviment per ajudar persones amb problemes psicològics greus, especialment per a dones i nenes, per ajudar-les a pensar en una altra cosa". Corteo per a ella és un xou molt especial perquè "té un aspecte que és teatral".

El català David Repullés, un dels dos cantants de l’espectacle, que té música en directe, està encantat de presentar Corteo a la seva terra. Ell, que es guanyava la vida com a dissenyador gràfic al diari Ara i feia actuacions musicals amb un grup de versions, no ho va dubtar gens ni mica quan el 2019 li van oferir unir-se al Cirque du Soleil. Ha passat d’actuar en festes majors amb el seu grup a tocar en grans pavellons, on la majoria de cançons que interpreta són en italià, tot i que també hi ha alguns temes en castellà, francès i givarish, un idioma inventat.

Els músics estan situats a l’escena en alguns moments però passen la major part del temps repartits en quatre punts diferents al costat de l’escenari a dues bandes. "És el millor treball que he fet en la meva vida. Primer, estic cantant. Segon, viatjo pel món i conec altres cultures. Tercer, estic molt ben pagat i no tinc despeses perquè el Cirque du Soleil s’encarrega de tot: lloguer, menjar, visats, viatges... Tot el que m’ingressen, ho estalvio", assenyala, conscient que no tenir obligacions familiars ajuda a disfrutar d’aquesta vida nòmada. "M’encantaria jubilar-me aquí", afirma.

Comèdia i emoció

La idea de la mort que planeja per Corteo desperta sensacions diferents de cada espectador. ¿La gent sortirà amb una altra idea sobre la mort després de veure el xou? "Vaig perdre el meu pare el 2015, i aquest espectacle em fa pensar en ell, però cadascú ho interpreta a la seva manera. Està obert a moltes lectures i, sens dubte, no té res de tràgic. Hi ha molta comèdia i emoció".

Notícies relacionades

Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»

Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"

El brasiler Marcelo Perna és el pallasso blanc, un personatge una mica envanit, i també és el coveure de Mauro, el protagonista. Fa més de 40 anys que és en el món de l’espectacle i va entrar al Cirque du Soleil el 2013. Fins ara només ha actuat a Corteo, un dels xous més aclamats de la multinacional canadenca. "Fa vuit anys que volto pel món amb aquest espectacle i he fet gairebé 2.100 funcions". I no se’n cansa perquè cada nit és diferent. "No és mai el mateix –assenyala–. Estar en escena és el que sempre he volgut, i això em permet conèixer gent i cultures diferents. A més, i també és important, està ben pagat i té una estructura excel·lent que s’ocupa de tot". Se sent afortunat. "Cada dia que trepitjo aquest sant escenari sento un respecte més gran del que sentiria per qualsevol església del món perquè l’escenari és un temple per a un actor. Em diverteixo cada dia. És un plaer actuar un dia rere l’altre per 3.000 o 7.000 persones i aportar una mica de màgia, de poesia", assenyala Perna.

Originari de Florianópolis, al sud del Brasil, allà, diu, va fundar una escola de samba. Ser lluny dels fills i de la família no sempre és fàcil, diu amb sinceritat. "Durant aquests vuit anys he perdut la mare i el pare. No vaig poder anar a l’enterrament perquè era molt lluny. Són coses que t’acaben passant factura. Tot té un preu i per a tots els que som aquí l’escenari és la nostra prioritat".