‘Corteo’ vola al Sant Jordi

El Cirque du Soleil segueix el seu idil·li amb el públic barceloní. Espectadors d’edats molt diferents van disfrutar ahir de l’estrena al Palau Sant Jordi de Corteo, un homenatge al món del circ amb tocs fellinians amb sàvia posada en escena de Finzi Pasca, creador també d’un altre espectacle de la companyia canadenca, Luzia (2016). Una càlida ovació va acomiadar el xou, que quasi va omplir la seva primera funció, que, al coincidir amb el partit del Barça, va complicar l’arribada i sortida del local.
El director ha adaptat l’aclamat espectacle dissenyat per a carpa a grans pavellons intentant captar la màgia que es produïa sota la lona del circ tradicional. Els personatges de Corteo tenen aroma de circ d’una altra època. No només pel vestuari i pel bonic teló pintat, que és el primer que sorprèn l’espectador.
La història de Mauro, un gran protagonista capaç d’improvisar i parlar diversos idiomes, i els records de la seva vida abans de pujar al cel són el fil conductor d’aquest espectacle, en el qual apareixen el Pallasso Blanc, que camina del revés per l’aire a diversos metres d’altura, i un gegant de més de dos metres que contrasta amb la diminuta mida d’una parella de nans. No estem acostumats a veure’ls en espectacles, però són una de les cartes d’aquesta producció, en la qual un dels números més comentats pel públic té com a protagonista l’Anita, una baixeta però valenta artista que sobrevola la platea agafada a grans globus i impulsada pels espectadors, que, amb més o menys habilitat, aixequen els braços per empènyer-la cap a les altures amb una lleugera empenta als seus delicats peus. Després de la polèmica que va sorgir amb el nans digitals de l’última versió cinematogràfica de Blancaneu, cal valorar que gent de carn i ossos que surten de la norma actuïn en un espectacle de gran qualitat. Fa pensar.
Notícies relacionadesCorteo té moments de tota mena, però és un dels espectacles amb més diàleg i personatges voladors. Hi ha des de la tendresa dels jocs d’infància fins als reptes de la joventut, i també sensualitat en el número en el qual Mauro recorda les seves amants, que apareixen penjades de grans llums antics amb acròbates en llenceria fina. Sorpreses, humor, climàtica música en directe i molta adrenalina es combinen en una producció en la qual destaca l’acoblament d’un fantàstic conjunt format per artistes sòlids i ben compenetrats. N’hi ha prou amb veure l’exigent número amb nombroses rodes Cyr, o el número final.
El més difícil va arribar sobretot a la segona part, amb números aeris impressionants. El primer, l’únic amb xarxa, va permetre disfrutar d’autèntiques filigranes tan complexes com boniques. Un altre aplaudit número va ser el romàntic duo de straps o cintes en el qual van brillar la japonesa Hilomi Kinokuniya i l’ucraïnès Oleksandr Kunytskyl, on la força, la gràcia, el risc i les hores d’assaig es deixaven veure. Un dels números estrella de la nit, tot i que no l’únic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- En la Pasqua de Francesc: pare, germà, amic… i profeta de l’Evangeli
- Al Senat Puente nega que la baixa execució pressupostària a Catalunya es degui a "la falta de voluntat política"
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»