Fantasia de dues Frances unides per la música

Notícies relacionades

La caiguda del clan Pujol arriba al cine per obrir "un debat necessari"

Junts nega que el seu pacte amb el PSOE contempli el nou canal

Por todo lo alto se serveix del xoc entre dos personatges aparentment oposats –un reconegut director d’orquestra que necessita un donant de medul·la i el germà de qui va ser separat al néixer, que toca el trombó en una banda de poble– per parlar del determinisme social i les conseqüències de la desindustrialització del nord francès. Mentrestant, es mostra tosca a través dels seus esforços per esquivar estereotips de classe, d’uns diàlegs que ho verbalitzen tot i del seu retrat d’una França de fantasia en la qual no hi ha minories racials ni extrema dreta, i en la qual la unió fraternal entre la burgesia i els Armilles Grogues és possible gràcies al Bolero de Ravel.

Tant l’habilitat de Courcol per equilibrar el còmic amb l’ombrívol i evitar discursos triomfalistes com l’impecable treball dels actors Benjamin Lavernhe i Pierre Lottin expliquen l’eficàcia dramàtica malgrat tot.